“Jo dic sempre que los catalans són dividits en dos grups, una mica com els musulmans que, almanco una volta a la vida, tenen d’anar a la Meca. Los catalans són dividits en grups d’aquellos que són estats a l’Alguer i aquellos que hi volen anar”. Així veu Gaví Balata, tècnic cultural de Sardenya, els catalanoparlants de l’altra banda del Mediterrani. I és conscient que molts dels que creuen el mar amb un avió de baix cost per descobrir com sona l’alguerès tornen a casa amb certa decepció, perquè només en troben una presència testimonial, pràcticament inexistent. De fet, preguntant-li si hi ha algú que treballi en alguerès, respon que “no s’és mai desapagada aqueixa llumera de l’alguerès a les activitats culturals, a los hotels”. I afegeix que “els últims tres o quatre anys, la sensibilitat cap a aqueix tema (la preservació de la llengua) és augmentada. És clarament una particularitat que mos fa diferents en el senso bo de la paraula. Tenim aqueixa unicitat i la volem valoritzar.
L’Alguer té una programació cultural en català molt forta però Gaví Balata fa aquesta diagnosi del problema: “L’ús de l’alguerès és restat solament a un àmbit familiar i, a voltes, no ixi d’aqueix àmbit familiar. Quan una persona normal entra a una botiga, rarament saluda amb un “bon dia, com anem?”. Especialment a les generacions més joves”. Balata no veu que hi hagi un estigma a sobre del català però detecta un fre mental a l’hora de parlar-lo a una botiga o a un “ofici públic”.
I des de les institucions públiques s’ha volgut fer un cop de cap per invertir aquesta tendència i s’han fixat en l’Institut d’Instrucció Superior Angelo Roth, que té una especialització en turisme, a la recerca dels joves que arribaran més aviat de car al públic, en aquest àmbit. Per això se’ls ha ofert un curs de lliure elecció que els permet sumar crèdits amb la idea “si parlaràs en alguerès, sigueràs més en grau de comunicar amb un grup de turistes que a l’Alguer és sempre més present: el grup de turistes catalans. I, alhora, sigueràs més interessant per un propietari d’una botiga, d’un restaurant o d’un hotel”.
Si bé, molts joves, uns 35, van apuntar-se de bon grat al cus per aconseguir crèdits, prova de l’èxit és que tots l’han seguit fins al final. Gaví Balata parla de “resposta entusiasta”. De fet, ha sigut una formació que volia fugir de l’esquema habitual de professor, pissarra i apunts i ha fomentat més les dinàmiques pràctiques. D’entrada, s’ha temptejat els alumnes per saber amb qui parlen català. La resposta, segons Balata, “amb lo iaio, amb la família o amb calqui amic amb frases mig en italià mig en alguerès”. I molts saben que l’alguerès també els pot servir a Catalunya, però queden bocabadats quan se’ls explica que els pot permetre entendre’s amb uns deu milions de persones: “És un número impressionant, per ells. Ells viuen tota la vida pensant que poden parlar solament amb lo iaio i, de cop i volta, s’adonen que és la llengua d’una comunitat estesa i que està en quatre estats europeus. I aqueixa cosa li obre un poc el cervell i fa pensar. I d’allà ixi tot l’interès i les ganes d’aprofundir”.
A més de la conscienciació sobre què suposa obrir-se al català, hi ha la part més quotidiana de la feina que els espera un cop acabin d’estudiar. Gaví Balata explica que hi ha, aproximadament, un 25% de lèxic diferent al del català central, marcat per influències sobretot sardes: “L’hipotètic venedor té de saber que si un català li demana una samarreta, és una malleta i que si ell proposa una malleta, li dirà samarreta. Si no, no hi ha comunicació. És qüestió de jugar damunt d’aqueixes diferències que enriqueixen respectivament el turista que ve a l’Alguer i també l’alguerès, fent de manera que la situació que primer se parlava molt alguerès als comerços i ara no s’empra o s’empra molt rarament, sigui repristinada, se torni a la situació en què sigui normal entrar a una botiga i dirà: Bon dia! Cosa hi ha avui de menjar?!”.
Aquesta setmana, l’equip de responsables del curs “L’alguerès, una llengua per treballar” començaran a preparar la segona edició. L’èxit els porta a no només repetir-lo com fins ara, sinó ampliar-lo també a l’Institut Alberguer de l’Alguer i a editar un manual de conversa català-alguerès que es podrà descarregar a internet.
