El Set de Novembre és la Diada de la Catalunya Nord. Es commemora el Tractat dels Pirineus, amb què Felip IV i Lluís XIV, el 1659, van partir Catalunya en dues, sense consultar-ho en cap moment a les Corts Catalanes. Aquest dia i el dissabte següent, les entitats nord-catalanes per la llengua i la cultura catalana reivindiquen el manteniment de la flama de la identitat i pensant en un objectiu: esborrar la frontera encara que només siga “mentalment”. L’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, n’ha parlat amb un dels activistes més destacats de la Catalunya Nord, Pere Manzanares.
Entre la repressió agressiva, fins fa poc temps, contra la presència del català i la immigració forta, sobretot des d’altres punts de França, cap a la Catalunya Nord avui en dia en aquestes comarques septentrionals la catalanitat, almenys lingüística, és una manifestació bastant minoritzada. Lluny queden aquells temps en què els catalans del sud que s’hi exiliaven del franquisme s’hi trobaven gendarmes que els parlaven català.
Però l’esperit català encara és viu a la Catalunya Nord. Això sí, amb unes reivindicacions que no són ben bé les mateixes que a la Catalunya Sud. Aquestes reivindicacions arriben a la màxima expressió cada Set de Novembre, diada de la Catalunya Nord i dia en què es recorda la creació d’una frontera administrativa entre catalans: el Tractat dels Pirineus del 1659. L’efemèride arriba amb dos desitjos. El primer, “esborrar mentalment aquesta frontera”. El segon, “esborrar la frontera material, econòmica i, més endavant, política”. Són els desitjos que expressa el vicepresident de la Federació per la defensa de la llengua i la cultura catalana, Pere Manzanares; un dels organitzadors dels actes commemoratius. El primer el veu molt “fàcil”. I és que li dol que encara hi ha “massa nord-catalans que baixen a Girona o a Figueres i diuen que van a Espanya i, a la inversa, molts catalans del sud que van a Perpinyà i diuen que van a França”.
Manzanares explica que, enguany, la celebració del Set de Novembre “pren una dimensió particular” pel procés d’independència iniciat a la Catalunya del sud: “Estem molt il·lusionats amb el procés que du a terme la societat civil i els grups parlamentaris sobiranistes”. A més, recorda amb satisfacció com, amb molt poc temps de marge i tenint en compte que era un dia laborable a les comarques del nord, l’Onze de Setembre, uns 2.000 nord-catalans van col·laborar a allargar del Pertús (Vallespir) en amunt la Via Catalana. Diu que es van superar “totalment les expectatives”, tenint en compte que “no era una reivindicació pròpia del territori del nord”. Així, augura el següent: “Aquesta mobilització espontània de gent de la Catalunya Nord l’Onze de Setembre ens il·lusiona i ens fa pensar que aquest Set de Novembre, a Perpinyà, no s’assemblarà als altres”.
Tot plegat porta els organitzadors de la Diada de la Catalunya Nord a emmirallar-se amb aquesta Via Catalana. D’entrada, el Set de Novembre, la Diada estricta, hi haurà una taula rodona amb Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, l’entitat organitzadora de la Via Catalana, i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, que va organitzar el Concert per la Llibertat. Pere Manzanares explica que la idea és fer balanç d’aquests darrers mesos i desplegar el full de ruta de la Catalunya del sud. A més, per la part nord-catalana, es vol “passar comptes”, diu, amb les institucions de la Catalunya Nord que “malgrat les seues declaracions, de vegades a favor de la llengua i de la cultura, no fan res”. Alhora, també es tindrà un record pels atacs a la llengua a les Illes, al País Valencià i a la Franja de Ponent, on Manzanares considera que hi ha “atacs sonats contra la llengua catalana i l’ensenyament”.
Com que el Set de Novembre no és festiu, els actes forts sempre es reserven per al dissabte més proper. Enguany, el 9 de novembre. Tot començarà a les quatre de la tarda, preparant la Via Nord, una cadena humana per encerclar totes les institucions de la Catalunya Nord: la Prefectura, el Consell General, l’ajuntament de Perpinyà i la Casa de la Generalitat. La idea és que a les 16.59h (any del Tractat dels Pirineus) estiga complerta. A les sis de la vesprada hi haurà parlaments davant del Castellet, s’hi encendrà una estelada gegant i es farà la tradicional marxa de torxes fins a la Casa Musical, on es fa el concert anual de tancament del Correllengua dels Països Catalans. Aquest any, amb un grup valencià, un de les Illes i un de la Catalunya Nord: Orxata Sound System, els Taverners i la Faille Cobla.
El català torna a les escoles públiques nord-catalanes
“La reivindicació de l’ensenyament en català és el pal de paller de la Federació des dels seus inici”, recorda Pere Manzanares, i una reivindicació clàssica pel Set de Novembre. I s’explica: “No tenim més sortida que fer viure la llengua a través de l’ensenyament en aquest territori on el català ja no es transmet més de manera natural”. Per això, advoca per “dedicar tots els esforços” a l’escola. Aquesta afirmació la fa uns dies en què, malgrat que fa un parell de mesos que ha començat el curs escolar, tot just ara comencen les classes de català a les escoles públiques, coordinades per l’Associació per l’Ensenyament del Català, l’APLEC. Aquests cursos depenien en gran part de finançament provinent de la Generalitat de Catalunya i, per segon any consecutiu, aquests diners no han arribat arran de la situació econòmica del govern sud-català. Al final, el Consell General, la regió de Llenguadoc-Rosselló i alguns ajuntaments s’han gratat la butxaca i, passades les vacances de Tots Sants, el català ha tornat a les aules.
Pere Manzanares explica que els cursos de l’APLEC van dirigits a escoles de primària, a alumnes de sis a onze anys, a escoles d’uns cinquanta municipis de la Catalunya Nord. El problema de tot plegat afirma que és de voluntat política: “Siguen els propis catalans o siga la gent vinguda de fora i que ja és majoria, està predisposada a aprendre el català i que siga present dins l’ús públic i que siga ensenyat a l’escola. Però malauradament, l’oferta no està a l’altura que correspon i d’això en tenen la culpa totes les institucions”. Així, recorda que l’ajuntament de Perpinyà va signar una carta a favor del català i no la compleix, i que el mateix fa el Consell General: “Hi ha moltes declaracions d’intencions però concretament sobre el terreny veiem molt poca cosa”.
La situació és complicada i les reivindicacions nord-catalanes són moltes i són històriques. Però el mític activista Pere Manzanares es mostra esperançat: “La gent respon. La demanda social és molt més forta que l’oferta i això ens estimula”. I convida a tothom que vulga, dissabte, a anar a Perpinyà: “El 9 de novembre ens mobilitzem la gent del nord però acollim amb braços oberts tota la resta de catalans”.
