L’obra transcorre a París, a la fi del segle XVIII, Gabriel de Beaumont, un famós actor, és convidat, pel Marques de …. un aristòcrata famós per les seues aficions extravagants, a visitar-lo al seu palau. Allí rebrà l’encàrrec d’interpretar una obra teatral sobre la mort de Sòcrates escrita pel mateix marquès. Prompte comprovarà que tot és un parany d’aquest per a sotmetre’l a un cruel experiment sobre realitat i representació en relació al tema de la mort.
Mario Gas s’embarca en aquest text de tancament entre dos actors i un conflicte tornant així a l’essència del teatre més purista amb aquest ‘thriller’ de dominació entre un aristòcrata obsessiu i un prestigiós actor que és una reflexió oberta sobre la manera d’interpretar.
La versió de Gas, que el mateix Rodolf Sirera ha qualificat de brillant, intenta deixar caps per lligar perquè el públic traga les seues pròpies conclusions.
El verí del teatre no parla solament de la passió pel món teatral, sinó de la vida mateixa, i de la influència que l’art exerceix sobre ella. El text de Rodolf Sirera demostra la seua actualitat en recuperar un debat, que segueix viu dos segles després, entre els teòrics de la interpretació. D’una banda, els que defensen la importància que l’actor s’identifique amb el personatge fins al punt de barrejar els seus sentiments personals amb els del personatge que interpreta i per una altra, els que defensen la necessitat de separar l’estat emocional de l’artista del dels personatges.
