Després de l’anunci del tancament de la televisió, molts es pregunten què passarà amb l’arxiu audiovisual creat en aquests últims 24 anys mitjançant les emissions de dues cadenes. En aquesta hemeroteca, que reflecteix la història contemporània recent del País Valencià, es troba tot el material emés fins ara i els arxius originals de càmera, imatges submarines, aèries…
Si el govern d’Alberto Fabra decideix vendre tot l’arxiu audiovisual a alguna productora o un altre tipus d’empresa, tindrà un problema legislatiu ja que, per a açò, hauria de canviar la Llei de Patrimoni Cultural, la Llei de Dipòsit Legal i la Llei de Patrimoni Històric (a nivell estatal).
Lola Alfonso, tècnica superior de documentació en Canal Nou, recorda que “es tracta d’un material generat per RTVV com a empresa pública i per tant pagat amb els diners de tots els valencians, la qual cosa vol dir que hi ha una responsabilitat de la Generalitat Valenciana, que ha d’assumir-la”.
“No és una empresa que fa xocolata o cadires”, assenyala Alfonso, qui ressalta que “aquests documents audiovisuals estan protegits per les lleis d’arxivística, de biblioteques i de material audiovisual i fins i tot per normatives europees”.
D’altra banda, el govern de Fabra està obligat, per llei, a preservar aquests fons audiovisuals, encara que dins de la televisió hi ha molts treballadors que expressen la seua por al fet que “acaben en un edifici, sense recursos, i sense que ningú els veja”.
Lola també alerta del perill de l’obsolescència dels formats. “El temps va en la nostra contra, moltes de les imatges dels 90 són en BETACAM i cal reconvertir els fitxers. Si no, en 30 anys no els podrem veure”. Ella i el seu equip estaven preparant un pla, però l’arribada de l’ERO que es va endur el 82% del personal va fer que dimitira com a cap del departament i es paralitzaren aquest tipus de projectes.
Malgrat tot, Lola és optimista i confia que es digitalitzen els arxius perquè els puga veure tothom. “Si es fera un pla”, assegura, “podríem fer que l’arxiu fóra consultable per la societat que ho ha fet possible”. I llança un missatge quasi agònic: “Sent un país europeu, tenim la realitat del tercer món, dels països africans, on s’estan destruint els seus arxius”.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
