• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Divendres, 24 de març de 2017

La Veu del País Valencià

suma't
publicitat

Actualitat - Cultura - Andorra

Dijous, 21 de novembre de 2013 a les 00:00h

David Pagès: “El futur del català l'escrivim cada dia entre tots”

El programa Estira la llengua! de RNA entrevista a l’autor de llibre ‘500 raons per parlar català’


Comentaris Comenta-ho    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


La nostra comunitat lingüística és tan poc convencional que tot sovint ens justifiquem per parlar català. Segur que no trobaríem normal que un alemany escrivís un llibre amb el títol 500 raons per parlar alemany. Però això, en la nostra llengua sí que passa. Aquesta setmana, a l'Estira la llengua! hem reflexionat sobre aquesta qüestió amb David Pagès, autor, justament, del llibre 500 raons per parlar català.


David Pagés.





Etiquetes
Estira la llengua!, Llengua, Llibres
RNA / Andorra

“Allò ideal seria que tampoc calguessin llibres d'aquest estil però, en aquest moment, encara cal”. Així de clar ho té David Pagès, autor del llibre 500 raons per parlar català, que aquesta setmana ha passat per l'Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d'Andorra. Explica que aquest exercici constant de justificació del fet de parlar català no és normal però el situa en un context: “Hem patit dictadures i decrets en contra i això ho ha condicionat”. Però, per contra, exhibint positivisme afirma: “Malgrat tots els contratemps, una cosa extremadament lloable és aquesta capacitat que hem tingut de transmetre la llengua i que arribi en les condicions en què ha arribat fins avui. I hem de fer el possible perquè continuï endavant amb plenitud”. Una transmissió lingüística que recorda que ve des del segle IX.
 
En tot cas, tornant a la justificació de l'ús del català, Pagès insisteix que parlar la nostra llengua no va contra cap altre idioma i que allò desitjable seria “poder viure el català als nostres països amb la mateixa normalitat que un senyor que viu a Lió pot viure la seva condició de francès i pot viure la llengua francesa amb normalitat; el que és normal allà també ha de ser normal aquí”. I tot això, opina que també és clau per fer créixer la llengua. Actuar amb normalitat i parlar en la llengua del país als nouvinguts, a més de ser un “exercici de normalitat”, defensa que serveix per ajudar aquella persona “no a ser com a casa; l'estàs ajudant a ser a casa seva”.
 
Al cap i a la fi, el llibre de David Pagès 500 raons per parlar català és una bona col·lecció d'arguments per defensar l'ús normal de la nostra llengua. Tot de citacions d'altres persones que l'autor s'ha dedicat a compilar des de fa anys. En destaca una de l'escriptor Francesc Puigpelat. A partir d'una citació del filòsof romà Sèneca, que deia que ningú estima la seva nació perquè sigui més gran sinó perquè és la seva, hi afegeix que el mateix passa amb la llengua, que ens l'estimem perquè és la nostra, independentment del nombre de parlants que pugui tenir. De fet, Pagès aprofita per recordar que de les 6.000 llengües que hi ha al món, el català és la 83a amb més parlants i considera que “estem ben posicionats”.
 
 
L'entrevistat explica que aquest llibre neix de la seva passió i estimació per la llengua i que té “un caire positiu, constructiu i suggestiu; no es tracta d'anar en contra de res ni de ningú”. Amb tot, la idea és “contribuir a donar arguments a favor de la llengua, a favor del seu ús i de la seva vitalitat” com a mètode perquè la nostra llengua sigui valorada: “Perquè les altres llengües i les altres cultures valorin la nostra, nosaltres també hem de tenir autoestima i confiança en la nostra llengua i en les possibilitats que té.
 
Les citacions de 500 raons per parlar català s'organitzen en quatre apartats. El primer reflexiona sobre per què és important la nostra llengua per als Països Catalans. A tall d'exemple, David Pagès ens revela un parell de cites d'aquest apartat. Una del doctor Moisès Broggi, que afirma que “el català és part del nostre esperit”. I l'altra, de mossèn Ballarín, que diu: “Redimonis, encara no ens adonem de com la parla ens fa com som?!”. La segona part vol demostrar que el català serveix per a tot i que és una llengua “que no és més dels uns que dels altres; que no és més dels catalans del principat que dels andorrans, dels mallorquins... És de tots igual i és un patrimoni comú”. D'aquesta manera, recorre al valencià Josep Lluís Bausset, que va dir: “La llengua catalana és, avui per avui, el nexe d'unió més important que compartim les persones que vivim als territoris de parla catalana”. El tercer bloc recull raons que fan atractiu el català sobretot als joves i als nouvinguts perquè, segons l'autor, “si volem que la llengua tingui un futur esperançador hem de comptar amb aquests col·lectius”. I parafraseja el coordinador de la revista El Pont, d'Olot, a la Garrotxa, Abdel·lah Almounani: “Saber català és el mitjà perfecte per a la integració”. O el president de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, José Manuel Blecua, que afirma que “l'única manera d'integrar-se a Catalunya és parlar català”.
 

Finalment, el llibre recull frases optimistes per reforçar l'autoestima, com la del lingüista Joan Coromines, que diu: “La llengua és molt més que una eina de comunicació. És l'expressió de l'ànima d'un poble”. O, com a mostra que al llibre hi surten persones de tots els àmbits, la de la cantant Jennifer Serrano, que va representar Andorra a Eurovisió el 2006, que va dir que “amb el català comuniques amb Europa”. O, seguint al principat pirinenc, la de l'excap de govern Jaume Bartumeu, que afirma que “el català no és una llengua en desús sinó vigent i de modernitat”. I així, 500 raons per parlar català també recull la veu de personalitats com els presidents catalans Pujol, Maragall, Montilla i Mas, altres polítics com la menorquina Joana Barceló, escriptors com Montserrat Abelló o Jaume Cabré o esportistes com Pep Guardiola o Dani Alves.
 
Després de llegir el llibre, queda palès que de raons per parlar català no en falten. De fet, David Pagès apunta que en tenia moltes més, a part de les que hi ha inclòs. Des de l'Estira la llengua! li recordem la nostra: “Som el que parlem”. I, abans d'acabar, revela el titular de l'entrevista: “El futur del català no està escrit enlloc, perquè el construïm cada dia entre tots a la fleca, a la pastisseria, al camp de futbol, a l'escola, als mitjans de comunicació. El català tindrà vida si nosaltres volem que tingui vida, i volem que en tingui, perquè és la nostra llengua i és el que fa que al món siguem diferents dels altres. Ni millors ni pitjors, però diferents”.


 

Lectures 1248 lectures   comentari Comenta-ho   Enviar article Envia
  • Meneame
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google


publicitat



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament



  Previsualitza

La direcció de La Veu del País Valencià es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
publicitat

publicitat

publicitat

publicitat

publicitat

publicitat

L'Oratge

  • Alcoi

    sol
    Low:6 ºC
    High:17 ºC
  • Bunyol

    sol
    12 ºC
    9 ºC
  • Carlet

    sol
    16 ºC
    6 ºC
  • Catí

    sol
    16 ºC
    7 ºC
  • Dénia

    nuvols_parcials
    16 ºC
    6 ºC
  • Gandia

    sol
    Low:6 ºC
    High:19 ºC
  • La Vall d'Uixó

    nuvols_parcials
    10 ºC
    3 ºC
  • Menorca

    pluja
    16 ºC
    9 ºC
  • Oriola

    sol
    Low:3 ºC
    High:18 ºC
  • Peníscola

    sol
    16 ºC
    7 ºC
  • Valls

    sol
    Low:7 ºC
    High:16 ºC

publicitat

Les més llegides


Xarxes socials La Veu