El PSPV ha revelat aquest matí més contractes escandalosos que proven el saqueig que el PP ha dut a terme en RTVV durant els últims anys, per la qual cosa han insistit a exigir una comissió d’investigació.
D’aquesta manera, el diputat socialista i representant del PSPV en la Comissió de Control de RTVV, Josep Moreno, ha incidit que “s’han practicat sobrecostos de forma contínua” encara que “són ‘pecata minuta’ comparats amb el que cobraven les grans estrelles, algunes d’elles relacionades posteriorment amb el finançament il·legal del PP”, ha apuntat el diputat socialista, que ha especificat casos com el de José Luís Moreno i la seua productora Adriática “on ens hem trobat amb un contracte signat per 2.025.770 euros més IVA per un programa que es deia ‘Planta 25’ de fa sis anys, i que constava de 58 capítols, que ningú recorda, perquè eren de poca durada i es programaven en horaris sense sentit, però pels quals van pagar el mateix import pel qual s’han adjudicat en aquests moments 487 hores de magazins, concursos i programes de ‘prime time’ divulgatius”.
De la mateixa manera, Moreno ha fet referència a “sous inexplicables que es pagaven a determinades persones”, com és el cas del contracte signat amb Jesús Pérez Mariñas, que cobrava 6.000 euros per cada assistència a Tómbola, però que a més rebia 1.000 euros “cada vegada que s’asseia una estona a parlar de la vida privada de la gent en un programa diari que es deia ‘Matí, matí’, la qual cosa suposava uns 5.000 euros a la setmana i d’altres al mes”, al mateix temps que ha destacat que “segur que no hi hauria cap altre periodista de societat valencià que poguera fer el mateix per molt menys”.
Un altre exemple és el de María Abradelo, a qui pagaven en 2002 un total de 270.000 euros més IVA per presentar programes indeterminats, mentre que les presentadores de RTVV, com és el cas de Fani Grande, que va ser acomiadada per l’ERO, cobraven sous que no arribaven als 2.000 euros mensuals, o de Xelo Miralles, que malgrat tenir un programa destacat el seu sou no arribava a 3.000 euros. No obstant açò, “i per si aquestes xifres no són suficients, sembla que la dinàmica de saqueig era encara més escandalosa, ja que els directius de la cadena feien un ús poc explicable dels diners públics”. Així, entre la documentació a la qual ha tingut accés el PSPV, apareixen dades tan cridaneres com que el llavors director de Ràdio 9, Volstein, “carregava despeses extres d’habitació en un hotel d’Alacant per tres dies que ascendien a 1.666 euros”; així com el realitzat per Víctor Llanes, que apareix com a signant d’algun dels contractes amb Adriática, “qui carregà a la sotsdirecció econòmica de RTVV una estada en un hotel de Miami entre el 29 de desembre i el 2 de gener de l’any 2000”.
Pel que fa als sobrecostos dels programes, ha desvetlat que una prova d’açò és l’última adjudicació de programació que s’ha dut a terme, on queda clar que el preu mitjà per hora de producció audiovisual és de 5.617 euros. No obstant açò, ha mostrat el contracte d’un programa, emés fa uns deu anys, de menys d’una hora anomenat ‘Dame un beso’ i pel qual RTVV pagava 60.585 euros més IVA per cadascun d’ells, “la qual cosa suposa més de 10 vegades el preu de mercat”.
“Només la punta de l’iceberg que explica la desaparició de 1.200 milions en RTVV”
De la mateixa manera, ha recordat que “s’han trobat recentment proves dels suborns que es pagaven a periodistes en forma de sous extraordinaris, com els 6.000 euros que rebia Carlos Dávila per presentar un programa o els viatges en ‘bussines class’ que feien els convidats a la tertúlia d’Isabel Durán amb tot pagat”. No obstant açò, Moreno ha apuntat que “nosaltres pensem que tot açò és només la punta de l’iceberg de les proves que expliquen els 1.200 milions desapareguts de RTVV i per açò hem demanat una comissió d’investigació” i ha explicat que el saqueig “es va fer sobre la base d’una mecànica en tres eixos: sobrecostos, de més magnitud que els aplicats als grans esdeveniments o les obres faraòniques; contractes inexplicables amb persones que no justificaven en cap cas els honoraris que se’ls pagaven; i finalment amb l’abús de les despeses de les línies de diners públics a les quals accedien alguns directius per a portar endavant la seua labor”.
