La resta de partits representats en la Cambra Autonòmica, PSIB, MÉS i els diputats no adscrits Antoni Pastor i Margalida Font han abandonat la sala de Plens per a no participar en la votació de la llei al·legant que “va en contra de la llibertat d’expressió”.
D’aquesta manera, s’estableix també la prohibició de la col·locació de llaços amb la senyera a les façanes dels col·legis de les Illes, un dels aspectes que ha generat major polèmica de la normativa.
Durant la sessió, els partits de l’oposició han criticat la Llei perquè contempla la “censura prèvia” i posa “límits a la llibertat d’expressió”, motiu pel qual han mostrat els seus dubtes sobre la seua constitucionalitat.
En la seua intervenció en el debat, el vicepresident i conseller de Presidència, Antonio Gómez, ha defensat que els símbols oficials “han de complir la funció d’integració que els dóna sentit”, enfront dels símbols no oficials que “poden ser utilitzats per aquells que pretenen imposar la seua ideologia en els edificis públics que són de tots”, ha asseverat.
Rebuig a un nou dictamen del Consultiu
Prèviament a l’aprovació de la llei, el Parlament ha rebutjat, amb els vots en contra del PP, els dos escrits presentats per l’oposició en els quals reclamaven un dictamen del Consell Consultiu perquè tornara a pronunciar-se sobre l’ús dels símbols a Balears.
El Ple, que ha començat després que anit s’aprovaren els Pressupostos de la Comunitat per a 2014, ha debatut els dos escrits presentats pels grups parlamentaris PSIB i MÉS, en els quals demanaven un dictamen del Consell Consultiu sobre el Projecte de Llei de Símbols, sobre la base de la redacció definitiva del text.
En concret, l’article 3 de la Llei regula l’ús de la bandera de les Illes Balears i s’estableix que haurà d’onejar en l’exterior de tots els edificis públics civils juntament amb la bandera de l’Estat espanyol, ocupant un lloc preferent immediatament després d’aquesta. A l’interior dels immobles, s’ha de mostrar al costat de la bandera estatal.
En l’àmbit territorial de Balears, la bandera de les Illes ha d’ocupar el lloc següent en ordre de preferència a la bandera de l’Estat espanyol, “respectant en tot cas, la preeminència i el màxim honor que correspon a aquesta última, de conformitat amb la legislació de l’Estat”.
Així mateix, es prohibeix en la bandera de Balears, en l’escut de la comunitat autònoma i en la resta d’emblemes oficials de les administracions públiques, la utilització de qualsevol símbol o sigles de partits polítics, sindicats, associacions o entitats privades.
La Llei de Símbols aprovada aquest dijous assenyala que en els immobles o mobles afectes a serveis públics propis de la Comunitat Autònoma, només es permetrà utilitzar la bandera de la UE i la resta de símbols oficials de la UE, la bandera de l’Estat espanyol, l’escut i altres símbols oficials de l’Estat, i els símbols oficials propis de les Illes que estan arreplegats en el text normatiu.
Règim sancionador
La Llei d’ús de símbols de Balears preveu un règim sancionador que correspondrà a la conselleria a la qual estiga afectat el servei públic que es presta en immoble i en el qual s’haja comès la presumpta infracció.
Així, es contempla la imposició d’infraccions lleus, que són objecte de multa de 500 a 2.000 euros, per utilitzar, en la bandera de les Illes Balears, en l’escut de la comunitat i en la resta d’emblemes oficials de l’Administració pública de les Illes Balears qualsevol símbol o sigles de partits polítics, sindicats, associacions o entitats privades.
Seran objecte d’infraccions greu, amb sanció de multa de 2.001 a 5.000 euros, actuacions com no adoptar les mesures adequades perquè cesse de manera immediata l’ús no permès o no autoritzat d’acord al que estableix aquesta llei, mentre que les infraccions molt greus, amb sancions de multa de 5.001 a 10.000 euros, correspondran a la utilització o col·locació de símbols no permesos o no autoritzats d’acord amb el que estableix aquesta llei.
