Aquest any passarà a la història com aquell en el qual la comunitat educativa es va oposar de manera contundent i unitària a la pitjor llei educativa de la democràcia. La LOMQE ha conclòs el recorregut parlamentari i ha estat aprovada amb al vot exclusivament del Partit Popular gràcies a la seua majoria absoluta i absolutista.
Durant l’any s’han produït tot tipus de mobilitzacions, i fins i tot dues vagues educatives estatals contra aquesta llei i contra les retallades educatives. El seguiment ha estat massiu gràcies a la convocatòria sindical de la mà del suport de la comunitat educativa organitzada.
Per altra banda, l’augment de ràtios i d’hores lectives per al professorat, junt a les reduccions de plantilla en el cos de mestres (a les especialitats de francès i Pedagogia Terapèutica especialment), ha suposat aquests darrers anys una pèrdua sistemàtica de llocs de treball a l’ensenyament valencià. Des de FE CCOO PV calculen que aquesta tendència pot fer que en els pròxims anys es seguisquen destruint llocs de treball, arribant a 45.000 professors/es en l’any 2015. És a dir, en 5 anys la plantilla docent de la Conselleria d’Educació podria patir un 20% de reducció. El final d’any es tanca amb una proposta d’arranjament escolar de la Conselleria molt agressiu contra l’escola pública.
Pel que fa a les retallades salarials, el Decret 1/2012 va suposar la pèrdua anual d’una mitjana d’un mes i mig de salari (en alguns casos fins a més de dos) en l’ensenyament públic, i fortes retallades per a tots els docents de centres sostinguts amb fons públics.
En canvi, l’acord de recuperació de drets del 23 d’octubre trenca amb aquesta tendència. Els docents recuperem els sexennis, i el professorat interí amb vacant no serà acomiadat els mesos de juliol i agost. No es tracta d’un regal, sinó d’una conquesta dels treballadors i treballadores mitjançant la negociació dels sindicats, amb la força de la mobilització sostinguda els darrers anys.
La FE CCOO PV valora aquest acord com un vertader fruit de la pressió al carrer. “Demostra que la mobilització i l’organització de la protesta de les treballadores i dels treballadors té força i dóna fruits. Per això ens impulsa precisament a seguir per aquest camí”.
