Sergi Tarín / València.
L’escenari està a punt. El dimarts s’inicia el judici pel cas Cooperació, que està previst que s’allargue fins mitjans de març amb el interrogatori de nou processats i 80 testimonis. Es jutja una part de saqueig de les ajudes públiques al Tercer Món durant els anys que Rafael Blasco va ser conseller de Solidaritat i Ciutadania (2007-2011). El gruix de la causa es resoldrà més endavant en una segona peça. La complexitat de la documentació i la magnitud de l’estafa obligaren a fragmentar la instrucció el novembre de 2012. La investigació trau a la superfície el rostre més repulsiu de la corrupció valenciana, una autèntica senyal d’identitat del PP aborigen. Gürtel, Brugal, Emarsa, Nóos, Carlos Fabra, Hernández Mateo… Noms propis i universos terminològics d’una indústria inesgotable. En el cas de la cooperació s’utilitzaren, per exemple, subvencions a pal·liar la sequera a Centreamèrica, lluitar contra la violència sexual i malalties endèmiques a Àfrica o reconstruir l’Haití posterratrèmol per engreixar una xarxa d’empreses corruptes. Tot, segons les acusacions, amb els vist-i-plau i enriquiment de Rafael Blasco, presumptament identificat pels imputats com a “Roger Rabbit”. De fet, un conill que coneix al mil·límetre els túnels i cavitats de l’administració valenciana, on ha sigut de tot, tant en el PSPV com en el PP. Sanitat, urbanisme, territori, transports, ocupació, benestar social… Tres dècades, amb intervals, de catifa i despatx en les cúspides del poder valencià. I també una lenta transfiguració personal: de la lluita armada antifranquista per la dictadura del proletariat a l’estreta implicació a aletargar la misèria del més pobres de la terra. La declaració de Blasco, clímax del judici, està prevista per al 9 de gener.
¿Quan començà la instrucció judicial?
L’octubre de 2010 les diputades autonòmiques Clara Tirado (PSPV-PSOE) i Mireia Mollà (Compromís) denunciaren davant la Fiscalia Anticorrupció tot un cúmul d’irregularitats en la concessió de subvencions públiques de cooperació al desenvolupament emparades per Rafael Blasco, aleshores conseller del ram i home fort del Partit Popular. El cas arribà el maig de 2011 al jutjat d’instrucció número 21 de València i el 2012 es traslladà al Tribunal Superior de Justícia donada la condició d’aforat de Blasco.
¿Què s’investiga?
La concessió a la fundació Cultural i d’Estudis Socials (Cyes) d’1,6 milions per a construir dos pous a Nicaragua. D’eixos diners, només arribaren 43.000€ a la seua destinació. De la resta, 969.875€ s’utilitzaren per a la compra de dos pisos, un entresòl i un garatge a València en benefici de Cyes. I 456.960€ acabaren en la butxaca de Augusto César Tauroni, cap de la trama com a mitjancer entre Blasco i l’ONG implicada. En la interlocutòria d’obertura del judici s’assenyala la profunda relació entre Tauroni (en presó des de fa dos anys) i l’exconseller durant bona part de la seua carrera política.
A banda d’esta primera investigació hi ha una altra en curs relativa als 3,5 milions que entre 2009 i 2011 s’assignà des de Cooperació a un entramat d’ONG i empreses coordinades per Tauroni. El principal frau es referix a la construcció d’un hospital a Haití després del terratrèmol de 2010. L’obra, valorada en 4 milions, no s’arribà a fer, però la xarxa corrupta hi arrapà 200.000€.
¿Qui són els acusats?
Rafael Blasco (exconseller de Solidaritat i Ciutadania), Augusto César Tauroni (empresari), Marcial López (president de la fundació Cyes), Josep Maria Felip (exdirector general de Cooperació), Alexandre Català (exsubsecretari de Cooperació), Marc Llinares (excap de l’àrea de la direcció general de Cooperació), Agustina Sanjuán (exsecretària general administrativa de Solidaritat), Xavier Llopis (excap de gabinet de Blasco) i María Josefa Cervera (parella sentimental i testaferro de Marcial López).
¿De què se’ls acusa?
Tràfic d’influències, prevaricació, malversació de fons públics i inducció a la falsedat documental.
¿Què demana la Fiscalia?
El fiscal anticorrupció demana 14 anys de presó per a Blasco, 36 anys d’inhabilitació i 43.200€ de multa. Pel que fa a Tauroni, li exigeix 11 anys de presó i 21.900€ I a la resta d’acusats, les penes oscil·len entre els 4 i els 13 anys de càrcer.
¿Quines altres parts s’han personat?
També hi ha l’advocada de la Generalitat, que exigix 11 anys i mig de presó per a Blasco, 31 anys d’inhabilitació i una indemnització de 4.500€. A Tauroni li reclama 8 anys de presidi. Les peticions a la resta de processats són entre 5 i 11 anys d’empresonament. Les acusacions de l’advocada de la Generalitat van contrariar Blasco, qui es va sentir traït per Alberto Fabra i va denunciar públicament pressions des del Consell per inculpar-lo. Això va provocar la seua definitiva caiguda en desgràcia i el juny passat, abans de què l’expulsaren, es donà de baixa del PP i passà al grup de no adscrits de Les Corts.
A més de la Generalitat, també s’ha personat, com a acusació popular, Antonio Penadés (qui té en acollida un xiquet haitià). Penadés aglutina al PSPV i la Coodinadora Valenciana d’ONG després que la jutgessa no tramitara la seua participació.
¿Quins són els arguments de la defensa?
L’advocat de Rafael Blasco és Javier Boix, expert en la defensa de polítics del PP sota l’ombra de la corrupció. El gener de 2012 aconseguí que un jurat popular declarés “no culpable” a Francesc Camps, expresident de la Generalitat, en el conegut com a cas dels vestits. I, recentment, defensà Carlos Fabra, l’expresident de la diputació de Castelló condemnat a 4 anys de presó per 4 delictes fiscals. Boix també possibilità la nul·litat de les escoltes telefòniques que implicaven, el 1989, a Eduardo Zaplana en un suposat finançament irregular del PP dins del cas Naseiro. Respecte a Blasco, l’estratègia ha estat la d’insistir en la legalitat de les ajudes de Cooperació i negar que el polític siga el “Roger Rabbit”, “Conill” o “Conejo” que apareix en la nombrosa documentació confiscada a la trama.
¿Qui els jutja?
Quatre magistrats de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ). El tribunal estarà presidit per Pilar de la Oliva, presidenta del TSJ. També hi participen Jesús Olarte, Antonio Ferrer i Juan Climent. Este últim instruí la causa per la qual es jutjà Blasco el 1991 a causa de les irregularitats en la venda d’un terreny a Paterna del Institut Valencià de la Vivenda. El polític fou absolt després que s’anul·laren les escoltes que l’implicaven. Però l’escàndol havia significat l’expulsió a finals de 1989 del PSPV-PSOE i el cessament com a conseller d’Obres Públiques.
