La novel·la negra viu, els últims anys, una època d’esplendor. Ja siga per l’èxit del fenomen de les produccions nòrdiques, el fet és que també en la nostra llengua hi ha un augment de publicacions, tant originals com traduccions. El filòleg, escriptor, traductor i ‘crucigramista’ (ell reivindica la correcció de la paraula ‘crucigrama’) Pau Vidal parla de “moda europea”, en aquest sentit, i afirma que aquí “veiem la nostra adaptació d’aquest fenomen”. Considera que el festival Tiana Negra, del Maresme, n’és “la prova més evident”. El festival ha arribat tot just a la segona edició i Vidal explica que es va haver de canviar de local perquè “hi va anar tanta gent que no s’hi cabia”. En això hi veu un “signe de normalització”.
Altres mostres que cita l’escriptor que evidencien aquest auge són l’aparició del portal web Crims.cat, tot un referent en la novel·la negra en català, i la col·lecció homònima de l’editorial Al Revés. A més de Llibres del delicte. I per parlar de noms propis, Pau Vidal ens recomana el fins fa poc desconegut Josep Torrent, guanyador del memorial Agustí Vehí del Tiana Negra. Un nom, el d’Agustí Vehí, d’un policia municipal de Figueres (Alt Empordà), que escrivia novel·la negra i que es va morir l’any passat. També ens parla d’Anna Villalonga, estudiosa de la novel·la negra en català, que ha publicat Elles també maten, una antologia de “futures estrelles”, segons Vidal, de la “negra catalana femenina”. En tot cas, assegura que “no falta qualitat” en la nostra llengua.
Andrea Camilleri al BCNegra
Tot sobre la novel·la negra en català ha tingut, fa un parell de setmanes, com a aparador, el festival Tiana Negra. Però si obrim mires pel que fa a tot el que hi ha en aquest gènere, la ciutat de Barcelona esdevé un centre de referència internacional amb el BCNegra. Pau Vidal no s’atreveix a recomanar-nos cap activitat en concret del programa: “El ventall de propostes que fa en Paco Camarasa, que és el comissari -i mai més ben dit- de la cosa, fa que realment és impossible que no trobis alguna cosa que t’interessi”. Tot això entre tertúlies sobre armes de foc per cometre crims o una taula rodona sobre psicòpates. En tot cas, és a Paco Camarasa, propietari de la llibreria Negra y criminal, de Barcelona, a qui pertoca el mèrit d’aquest esdeveniment, que cada any suma més públic, i que fa sumar adeptes a la novel·la negra.
Sigui com sigui, el plat fort d’aquesta edició és la visita d’un dels grans del gènere, Andrea Camilleri, autor de la saga del comissari Montalbano, que rep aquest nom en honor a Manuel Vázquez Montalbán. Vidal, que és el traductor oficial de Camilleri al català per Edicions 62 no dubta a afirmar que és “com una visita papal”. Tenint en compte la seva edat i els anys que s’esperava aquesta visita, diu que havien “perdut l’esperança” que vingués. I el motiu de la visita, recollir el guardó del festival, el Pepe Carvalho. I Vidal insistia, durant l’entrevista: “Serà pràcticament com si vingués Mick Jagger a Barcelona”.
Miquel Camiller, a l’Alguer i a Andorra
Mentrestant, Pau Vidal també segueix en marxa amb la seva saga particular. Gira al voltant d’un filòleg, Miquel Camiller -amb una picada d’ullet evident al nom de Camilleri-, que viatja per tots els racons dels Països Catalans per actualitzar el diccionari etimològic de Joan Coromines però que “busca parauletes i troba cadàvers”. Segons ens avança, la propera aventura serà a l’Alguer, un lloc que li desperta “passió”. I apunta que el següent viatge de Camiller podria ser a Andorra, a “fer-li la competència a l’Albert Villaró, una bèstia muntanyenca que ha aconseguit perpetrar crims en un territori tan xicarró que no d’allò…”. Però no és que els Països Catalans siguin especialment un bon lloc per cometre-hi crims, segons Vidal, “qualsevol lloc és bo per matar i la gràcia que té la literatura és que et permet conèixer llocs diferents i adonar-te que, en el fons, són iguals que el pati de casa”.
Per acabar l’entrevista, una pregunta curiosa: Andrea Camilleri ha parlat molt de crims i la màfia en cap moment no li ha fet res. No fa por, dedicar-se a aquest gènere? La resposta: “Malauradament, la literatura compta tan poc pels que tallen el bacallà…”. Però ens cita el cas d’un traductor del napolità perseguit per la Camorra i que viu d’amagat, Roberto Saviano, que va demanar signar la traducció amb pseudònim per por a represàlies. Vidal tradueix Saviano al català però assegura que en cap moment se li ha acudit “que hi hagués cap mena de perill” i sentencia: “Si no m’ha passat ara, per què hauria de passar?
