Un acte ple d’alegria, d’emocions i també de reivindicacions, on els convidats van poder gaudir d’una vetllada amb els membres del grup Obrint Pas, Xavi Sarrià, Miquel Ramos, Robert Fernàndez, Miquel Gironès i Diego Barberà, i també de la fantàstica companyia de la glossadora de l’acte, Amàlia Garrigós, periodista de RTVV, coneguda per la tasca divulgativa de la música en valencià, i per ser l’única en entrevistar en el seu programa el grup Obrint Pas. Tots sis van viure la càlida acollida que els vila-realencs i vila-realenques, i altres membres de la comarca i del país van donar al grup.
Els integrants d’Obrint Pas van arribar a les 21.30 hores al restaurant Cal Dimoni, on es va celebrar la vetllada. Acompanyats del president de l’associació, d’alguns membres del govern municipal, de diversos socarrats majors d’altres anys i del tabaleter José Salmerón i la dolçainera Paloma Mora, van entrar al restaurant, on, emocionats, la resta dels convidats esperava.
Durant l’estona del sopar, es va gaudir d’un ambient festiu, d’alegria i entusiasme, i després va tenir lloc l’acte de lliurament del guardó Socarrat Major 2014.
La presentadora de l’acte, Anna Dobon, va guiar els concurrents a través dels diferents parlaments. El primer a dir unes paraules va ser l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, qui va agrair l’assistència d’altres membres institucionals de la comarca, reafirmant així el caràcter cada vegada més institucional de l’acte.
Seguidament, el secretari de l’associació Socarrats, Lluís Rodríguez va llegir l’acta de decisió del lliurament del premi, celebrada en sessió assembleària el 8 de novembre de 2013, on es va aprovar per unanimitat l’adjudicació del premi Socarrat Major 2014 al grup musical valencià Obrint Pas. Entre els motius considerats a l’hora d’atorgar el premi, l’associació destaca tres mèrits que poden resumir-se en: la carrera musical de vint anys, en progressió sempre ascendent; la transmissió de valors d’identitat del poble valencià arreu del món, com ara la llengua, i el missatge reivindicatiu que anima la joventut a l’esperit crític dins d’un civisme lúdic.
A continuació va parlar Amàlia Garrigós, amb un discurs verdaderament reivindicatiu, emotiu i encoratjador. Primerament es va posar el jupetí de denúncia del tancament de RTVV, va continuar fent una glossa molt encertada de la trajectòria del grup, mentre va recordar també altres grups significatius, com Al Tall, i va finalitzar el discurs impulsant els assistents a la mobilització davant la desfeta que viu el País Valencià, i recordant que gràcies a la nostra música aquest coratge moltes vegades continua ferm en el cor dels valencians i valencianes.
Amàlia Garrigós, durant el seu parlament, va animar el públic perquè s’agermanaren a La Veu del País Valencià, “és una de les poques alternatives de comunicació que queden per a canviar el País”.
Seguidament, Fermín Font, president de l’associació, va reclamar la necessitat de continuar lluitant units davant la realitat actual del País Valencià i va animar els presents a participar directament amb les activitats que organitza l’associació.
Finalment, mentre la dolçainera Paloma Mora tocava el fragment més emblemàtic de la Flama, es va reclamar la presència dels components del grup per lliurar-los el premi Socarrat Major. Entre els aplaudiments del públic, els integrants del grup, emocionats, van tenir unes paraules sinceres d’agraïment i van animar els assistents per continuar aquesta lluita en defensa de la cultura valenciana. Els acords de la Muixeranga van posar fi a l’acte central de la festa.
També es va projectar un vídeo promocional de l’associació amb entrevistes i imatges que la donen a conèixer, expliquen la raó de ser del premi Socarrat Major i fan un repàs al llarg de la història d’aquesta associació des de l’any 1994, quan va començar a lluitar pel país, per la cultura i per la llengua. I per acabar la vetllada, el grup local Tirant lo Rock va delectar els assistents amb tres cançons, les dues primeres del seu nou disc, Silencis, que presentaran el pròxim 28 de febrer, i van acabar amb la que és possiblement la seua cançó més coneguda, Socarrats, feta en memòria dels socarrats i socarrades a Vila-real el 1706, que és també la raó del naixement de l’associació Socarrats.
