Sergi Tarín / València.
Escrit amb bisturí injectat amb tinta de novel·la negra. L’informe del fiscal anticorrupció, Vicente Torres, esdevingué un dels clímax del judici del cas Blasco. Un cim narratiu de tres hores per on transità una comitiva amb els conceptes de la impunitat i la impudícia imbricats i amb un olfacte el suficientment avariat com per a no detectar el seu propi rastre nauseabund. Empresaris, polítics i alts càrrecs de la Generalitat clavaren la mà als diners del Tercer Món amb avarícia i indiscreció. Així ho detallà el fiscal, qui demanà una suma de 83 anys de presó per a la xarxa corrupta. El relat, amb to de tractat psicològic, quan no psiquiàtric, és un al·legat en contra del clientelisme polític. Esta és la seqüència descrita per Torres.
Plantejament
Rafael Blasco i Augusto Tauroni són amics i “utilitzen esta relació per delinquir”. Ara i abans. Des del 2001, l’empresari sempre ha estat beneficiari en les conselleries comandades per Blasco. Eixe any, per exemple, obtingué 8 milions a través de GCS i Lonerson com a concessionàries, a dit, del telèfon de la dona maltractada. I el 2004, amb el polític a Sanitat, hi rebé 6 milions per la gestió informàtica dels expedients mèdics. “Tauroni informava Blasco de quines eren les seues empreses, finalitats i propòsits”. I sabia ser agraït quan tocava. El 2007 pagà un dinar de 8.500€ a la revista Contrastes, on Blasco figurava al consell editor. Dels escorcolls policials s’han obtingut proves que en demostren el vincle. En l’agenda de Tauroni hi ha el cercle íntim de l’exconseller, a qui l’empresari denominava “el conill”. Un altre document és, precisament, “Rollo Conejo 2007”, on Tauroni detalla les funcions de la matriu Arcmed i les quantitats obtingudes en les conselleries governades per Blasco.
I és en 2007, després de les eleccions autonòmiques, quan el polític arriba a Solidaritat. Es tracta d’un univers tancat on tots es coneixen i només les ONG de llarga trajectòria poden optar a les ajudes públiques. Home de recursos, Tauroni contacta amb un vell conegut: Marcial López, que dirigix la fundació Cultural i d’Estudis Socials (Cyes en sigles en castellà), d’alta en el registre d’ONG. Els dos amics es reunixen el 21 de gener de 2008 en el restaurant Turangalila i el 4 de març en un altre local de l’avinguda del Port de València. Tauroni sap per Blasco que en juny es publicaran les ajudes a grans projectes i alliçona López perquè en presente dos per un valor d’1,8 milions. A canvi de la intermediació en la conselleria li demana el 25% dels diners. A López li sembla un negoci redó. Fa temps que vol traslladar la seu de Castelló a València i projecta comprar tres pisos i un garatge. Fets els càlculs, sobren 43.000€, que són els que arribaran a Nicaragua.
Nus
Fet i fet, el 2 de juny, Cyes és la primera a registrar els projectes, però els expedients estan plens de mancances. L’experiència prèvia en el país i sector (sobirania alimentària) és inexistent. Tampoc hi ha la participació d’una segona ONG valenciana, un dels requisits indispensables. D’altra banda, la compra dels pisos està camuflada en una ambigua adquisició de terrenys per construir pous. Els tècnics rebutgen Cyes i no envien les carpetes a l’avaluadora externa. Blasco, contrariat, ordena a Tina Sanjuán, secretària general administrativa i mà dreta, que tramite personalment els projectes de Cyes. “És un procediment viciat, aliè a les seues competències”. Pressionada, l’avaluadora externa, diu que Cyes és apte i tot el contrari. Els informes arriben en word a l’ordinador de Sanjuán, que els manipula tot llevant les observacions crítiques i afegint Promundis, una ONG de Granada que treballa al nord d’Àfrica, com a entitat en xarxa.
Malgrat la profusió de maquillatge, els tècnics es neguen a firmar l’acta necessària per publicar les ajudes. La lletra diu que Cyes té experiència, però no existix cap document que ho acredite. L’estira i arronsa arriba al 31 de juliol, últim dia per tancar la convocatòria. La tossudesa dels funcionaris enfurix Blasco i l’obliga a intervenir personalment. Durant tota la vesprada els intimida i humilia. Ben entrada la nit, la comissió capitula i acorda firmar l’acta i custodiar-la fins que Cyes justifique la trajectòria. A les 23.33, Tauroni i López disposen d’una còpia del document oficial al seu correu amb les instruccions necessàries per bastir l’experiència prèvia. I el 5 d’agost, López elabora un informe on inventa col·laboracions amb sis municipalitats de Nicaragua.
Finalment, el 22 d’agost es publica la convocatòria i l’11 de setembre Cyes rep els diners, tot i que encara té pendents una sèrie de reformulacions. Tauroni, “en una clara avarícia en el cobrament”, envia eixa nit factures d’Arcmed per 416.000€, el 25% pactat. Mentrestant, Blasco s’ha desfet d’alguns tècnics rebels i ha nomenat Marc Llinares com a Cap d’Àrea i tallafoc davant dels funcionaris. Llinares és el primer interessat a tancar els projectes de Cyes sense intromissions, ja que al novembre ha adquirit el 30% de les accions d’Arcmed. Tot i les cuirasses, la compra dels pisos és un escàndol que recorre els despatxos de la conselleria. En una de tantes requisitòries, López disfressa els immobles d’oficina tècnica i funda ACIP per facturar-se a si mateix 133.000 € per “assessorament i consultoria de Cyes”. Els diners els gasta en viatges, hotels i restaurants.
Tauroni creu que López està sent massa indiscret i, tot i l’enuig, mou fitxa al seu favor. No debades, els seus destins estan units i la caiguda de López també seria la seua. Els tècnics, davant allò injustificable dels pisos, han començat a demanar que Cyes torne la subvenció. La pressió de Blasco, Sanjuán i Llinares permet López substituir els diners dels immobles per factures relacionades amb els projectes. Com que a Nicaragua no s’ha fet res, es falsifiquen els papers. Els escorcolls posteriors arrepleguen segells i firmes d’advocats nicaragüencs a la seu de Cyes. “En una ostentació d’imaginació i impunitat s’aporten factures de làmpades i panells solars, que res tenen a vore amb els dos pous manuals construïts”.
Desenllaç
“Després d’un llarg silenci sense contestar (…) no és la primera vegada que em pose el vestit de bus perquè no m’esguite i m’afone a soles”. Són frases extretes d’un correu que López envia a Tauroni el 7 de maig de 2010. L’amistat entre els dos s’ha esmicolat. Cyes s’ha presentat a subvencions de projectes humanitaris i Blasco les ha denegades ¡per no tindre experiència prèvia! El rerefons però, és un altre. “Tauroni i Blasco veuen com de fàcil és obtindre diners i l’empresari constituïx l’ONG Entre Pueblos. Ja no necessiten Cyes. Com a molt, López es podia cabrejar. Perquè si crida més pot quedar-se sense els pisos”. Definitivament, els expedients de Cyes es tanquen el juliol de 2010.
Però a l’agost hi ha un gir inesperat. La becària Victoria Vila, destinada a Nicaragua, visita aleatòriament els projectes de Cyes i constata el frau. La caixa de Pandora s’obri de bat a bat i la notícia es filtra a la premsa. L’escàndol dels pisos arriba a les portades el 6 d’octubre i Blasco mobilitza els seus per tapar l’enorme escletxa. Sanjuán custodia els expedients i els modifica novament. El subsecretari Alexandre Català firma una resolució falsa on s’assegura que la conselleria ha exclòs els immobles. I el director general de Cooperació, Josep Maria Felip, esdevé intermediari davant els periodistes i els grups polítics en un fals exercici de transparència.
Blasco i el seu cap de gabinet, Xavier Llopis, elaboren dossiers manipulats que envien a la Fiscalia i la Sindicatura de Comptes. Des d’esta darrera institució s’inicia un procediment fiscalitzador que constata que Cyes no tenia experiència, que les factures presentades per justificar els pisos són irregulars i que els immobles no s’han tornat a la Conselleria. Tot i la contundència, el document no és vinculant. A més, Blasco s’escuda en què està en funcions (Solidaritat està a punt de desaparèixer i el polític serà nomenat portaveu del PP a les Corts) per a no complir amb les recomanacions. “¿On diu que si t’han furtat més d’un milió no faces res per recuperar-lo?”. En canvi, durant eixe temps, aprova més de 10 resolucions i convocatòries. “¿Per donar fons públics no estava en funcions, però sí per a recuperar-los?”. La darrera ordre que firma Blasco és la d’edificació d’un hospital a Haití que encarrega a les empreses de Tauroni. L’obra, valorada en 4 milions, no s’arribarà a fer, però la xarxa corrupta s’embutxacarà 200.000€.
