“Catalunya és un país de poetes! Tenim una quantitat de poetes per metre quadrat espectacular i diversos poetes que aspirarien a la denominació de poeta nacional”. Així de contundent ha sigut Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, a l’hora de definir el grau de producció poètica en català, i no només de Catalunya, sinó de tots els Països Catalans, al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra. Assegura que “la poesia catalana del segle XX és extraordinària i absolutament homologable amb qualsevol dels països que tenen grans i sòlides tradicions poètiques”; i que “de vegades, tendim a pensar que som un país més petit del que som” però no és el cas, que podem anar a tot arreu sense cap mena de complexe” perquè “la poesia catalana realment té noms que podrien estar en les nòmines dels cànons de literatura universal sense cap mena de dubte i sense cap mena de complexe”.
Ara el que cal és aconseguir aquest reconeixement extern, que es va fent palès de mica en mica. Des de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull fa temps que s’hi treballa amb diversos programes incloent-hi intercanvis. Borràs parla de l’últim que s’ha fet, amb poetes de Farrera, a Sardenya. Al novembre ells van venir cap al nostre costat de Mediterrani i cap a l’estiu, els poetes en llengua catalana aniran cap a l’illa. També parla del programa Veus paral·leles, d’intercanvi d’autors entre els diferents territoris de parla catalana. En tot cas, l’exportació de la poesia en la nostra llengua és una realitat i afirma que hi ha “relació amb altres centres europeus” i parla de “consideració” per als “nostres poetes traduïts” davant dels seus ulls; que hem de ser conscients que “la valoració que es fa a fora quan la nostra literatura és traduïda és molt i molt bona”.
I si ja costa que la nostra societat llegeixi, amb la poesia deu ser més difícil. Doncs Laura Borràs ho veu amb optimisme. Si bé “la poesia té aquesta aparent mala premsa” diu que “és un tòpic que és obscura, difícil i erràtica quan en realitat no tenim present que la música és poesia” i, per exemple, “al món infantil, la poesia té un paper fonamental en forma de refranys, cançons populars…”. En tot cas, defensa que “hem de perdre aquesta por” a la poesia, perquè té el poder “d’atrapar-nos de múltiples maneres”. I és que afirma amb seguretat que aquest gènere “té molt per oferir-nos”, que “quan un s’acosta a la poesia normalment acaba trobant coses que l’atrapen i es fidelitza com a lector de poesia”. I parla per experiència, citant un taller de poesia que ha fet recentment amb estudiants de l’escola financera ESADE, on “també hi havia aquest prejudici i el resultat ha estat extraordinari”.
Montserrat Abelló
Són mil i un, els actes que es fan a tots els Països Catalans per commemorar el Dia mundial de la Poesia. La immensa majoria d’ells, sota el paraigües de la Institució de les Lletres Catalanes. Aquest organisme cada any encarrega un poema a un autor que es convertirà en el lema de la celebració. Si els darrers anys s’ha decantat per Zoraida Burgos (Terres de l’Ebre), Josep Piera (País Valencià), Jordi Pàmies (Ponent), Marta Pessarrodona (Barcelona), Ponç Pons (Menorca), enguany l’escollida és Montserrat Abelló, amb l’obra Tan sols la paraula nua. Borràs explica l’elecció d’Abelló perquè “és la poeta degana de les lletres catalanes” i que “està en plena activitat poètica” als 96 anys. Per tant, és un homenatge merescut i en vida dedicar-li el dia de la poesia, la seva passió. Abelló, a més, ha rebut el premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura. De l’obra, Borràs celebra que “és molt referencial, parla de la funció de la poesia, del sentit de la poesia”.
Tan sols la paraula nua, en motiu del Dia mundial de la poesia s’ha editat en uns opuscles acompanyat de la traducció a vint llengües més. “És la força de la paraula poètica projectada en altres llengües”, afirma Borràs. I afegeix que a l’opuscle n’hi caben vint, però que a la pàgina web del projecte se n’hi poden trobar fins a cinquanta. Una forma més, l’edició d’aquests opuscles i d’aquest web, d’”exportar la poesia catalana tantes llengües com sigui possible”.
