El nomenclator de la toponímia dels pobles valencians es va establir en els anys seixanta per filòlegs i estudiosos com Sanchis Guarner, i en època democràtica es van oficialitzar, en alguns casos de manera immediata i en altres de manera progressiva, passant primer per una doble denominació i després a la forma genuïna exclusiva.
No obstant això, l’empresa RENFE desatenent la denominació oficial dels pobles valencians, en la seua web, concretament en l’aplicatiu de destinacions de la venda de bitllets, adopta denominacions no oficials, que no són altra cosa que la denominació castellana del nom quan el nom oficial és exclusivament en valencià. Els casos més flagrants en la comarca del Maestrat són Vinaròs i Alcalà de Xivert, dos denominacions perfectament acceptades a nivell local. El primer cas apareix amb dues entrades diferents: “Vinaros” (sense accent) i “Vinaroz”.
És sabut que el topònim de Vinaròs és dels primers que adopta la denominació en valencià només entrada la democràcia. A més, l’Ajuntament de Vinaròs va fer una campanya recentment perquè la gent de fora aprenguera a dir “Vinaròs” enlloc de “Vinaroz”. El segon cas, el d’Alcalà de Xivert també té dues entrades diferenciades: “Alcala De Xivert” i “Alcalá De Chivert”, quan l’oficial és exclusivament en valencià. És curiós que la denominació no oficial apareix amb accent, “Alcalá De Chivert”, posat que no hi ha cap altra localitat de tota Espanya, en qualsevol de les llengües d’origen, que se li haja posat corresponentment l’accent (ex.: “Cordova” i “Caceres”; en fi, un element de desorientació lingüística més. Uns altres casos són les dobles denominacions, com podria ser el cas de Peníscola, que oficialment manté la doble denominació Peníscola-Peñíscola.
Ara bé, a Renfe, no es manté com una doble denominació sinó com a dues localitats diferents: una és “Benicarlo-Peniscola” i l’altra “Benicarlo-Peñiscola”, de manera que la desorientació d’un viatger nouvingut se’n pot fer creus de l’existència de dos localitats que pràcticament es diuen igual.Desorientació per culpa de la llengua. Amb les dobles denominacions de Benicàssim, Castelló de la Plana i Sagunt apareix primer la denominació valenciana i després la castellana, diguem que l’actuació seria correcta oficialment, per exemple “Sagunt/Sagunto”, però de nou no apareixen els accents “Benicassim/Benicasim”, “Castello De la Plana/Castellon De la Pl.”. Tampoc no deixa de ser un altre sense sentit que apareguen com a dues parades diferents “Valencia San Isidro” i “Valencia Sant Isidre”, i com a dues paredes diferents “Valencia Estacio Del Nord” i “Valencia Estacion del Norte”, quan són exactament la mateixa. Per contra, hi ha parades que estan exclusivament en valencià sense cap problema, com “Valencia-Cabanyal” o “Valencia Font de Sant Lluis”, que seria la manera digna d’actuar amb la toponímia valenciana. Amb l’accent de la ciutat de València, no em detindré perquè fets els equilibris històrics pertinents és el moment ja d’incorporar d’una vegada l’accent necessàriament perquè no pot ser que el logotip del cap i casal tinga permanentment una falta d’ortografia “Ajuntament de Valencia” i el corresponent ben escrit AJUNTAMENT DE VALÈNCIA.
A la comarca de la Costera també trobem una joia i és que si tu demanes d’anar a Xàtiva, pots anar a “Xativa”, però alerta pots anar a Xàtiva per un altre camí, pots anar per “Jativa”. És terriblement desorientadora aquesta política de recuperar denominacions no oficials per tal de desestabilitzar la normalització de la toponímia valenciana. A la comarca de la Marina, la localitat afectada és Xàbia, que no apreix amb la denominació valenciana per enlloc, només trobem la castellana “Javea-Bus”, quan la denominació oficial almenys és bilingüe Xàbia-Javea.
I finalment, encara trobem un parell de perles més a l’extrem sud. La ciutat d’Elx, contràriament a la resta de les ciutats que hem citat més amunt, apareix amb la denominació valenciana en segon terme “Elche Parque-Elx Parc”. Però per si fora poc, d’acord amb la parada “Elche/Elx Carrús”, les estacions d’Elx no mantenen denominacions paral·leles en castellà i valencià, posat que mentre en castellà t’atures a “Elche”, en valencià t’atures a “Elx Carrús”. Més desorientació, per si no en teníem prou en baixar del nord. Però el despropòsit continua perquè Petrer, que té aquesta denominació com a oficial, també apareix amb la denominació castellanitzada, com si compartira espai com a oficial amb la valenciana oficialment, però per embolicar-lo també apareix amb dues entrades diferents, com si foren dues parades diferents: “Elda-Petrel” (amb la denominació no oficial) i “Elda-Petrer” (que és l’oficial).
En conclusió, MAESTRAT VIU denuncia públicament la voluntat desorientadora, espanyolitzadora de la denominació de les ciutats i pobles valencians, i aturar el procés de normalització lingüística. L’estat, i les empreses de l’estat, estan obligat a defendre el patrimoni cultural i lingüístic. I com és sabut, no hi ha cap altre element més simbòlic i més trascendental per a una cultura que no siga la seua llengua. La nostra llengua, amb la correcta escriptura, d’acord amb les normes ortogràfiques fixades per l’acadèmia de la llengua, és el màxim exponent de la nostra expressió com a poble. I escriure malament els noms dels nostres pobles és un actac directe a la nostra cultura i al nostre poble, és una mostra de voluntat de subordinació i d’aniquilació perseguida durant els 3 darrers segles.
