L’ètica torna als negocis

RedactaVeu / València

La Constitució Espanyola afirma en el seu preàmbul: “la nació espanyola (…) promourà el bé comú de tots els qui la integren”. No és, per tant, una idea nova, sols que no s’aplica. El sistema actual genera atur, exclusió, angoixa, destrucció del medi ambient i consumisme sense sentit. Vuit de cada deu alemanys esperen un nou ordre econòmic, davant un sistema que preval la competitivitat i l’afany de lucre. L’economia del bé comú (EBC) es basa en promoure la cooperació, la solidaritat, la dignitat i la responsabilitat ecològica.

Què aporta a la societat un banc amb 5.000 milions de beneficis anuals si acomiada a 3.000 empleats?. És millor una empresa amb un balanç sanejat però que arrasa el medi ambient? Si un país millora el seu Producte Interior Brut és igual que siga una dictadura i que no respecte els drets humans?. La EBC estableix un model de mesurament (Matriu del Bé Comú) en el qual es valora amb 17 indicadors concrets, positius i negatius, la realitat d’una empresa o institució. Per exemple: “Repartiment just del volum de treball i contribució a la reducció de la desocupació” (+50 punts). “Sentit del producte sota la consideració d’estil de vida sostenible” (+90 punts). “Democràcia interna i transparència” (+90 punts). Per contra: “Desplaçament de la ubicació de l’empresa malgrat tenir guanys” (-200 punts). “Remuneració desigual a homes i dones” (-200 punts). “Filials en paradisos fiscals” (-200 punts).

Aquesta “Auditoria” del bé comú atorga a l’èxit d’un negoci, un nou significat: no és la consecució d’un benefici financer, sinó la seua aportació a la societat. Segons el moment en el qual l’empresa es troba s’estableixen quatre etapes: principiant, avançat, experimentat i exemplar. Les empreses amb bons balanços del bé comú gaudiran d’avantatges legals i fiscals per part de les administracions. A més, per a fer visibles als consumidors el compromís de l’empresa, l’EBC proposa un sistema de colors (a manera de codi de barres) que s’inclourà en els productes o serveis. Així tots podem estar informats de la virtuts d’aquest “segell ètic” i actuar en conseqüència. No és una utopia. És el començament d’un procés cap a un sistema més just i sostenible. En 2012 més de tres-centes empreses ja han sigut auditades. Nou-centes empreses de dotze països (més de cent a Espanya), universitats, i fins i tot bancs, aposten ja per col·locar progressivament els valors ètics en el centre de la seua activitat econòmica.

Muro d’Alcoi, nou mil habitants en la comarca del Comtat, és on aquesta iniciativa porta aplicant-se més temps i amb major intensitat. És la primera població de l’estat que s’ha compromès a convertir-se en municipi del bé comú. L’alcalde, Rafael Climent (Bloc), i el seu equip, aposten per reconèixer a aquelles empreses que promouen el repartiment solidari dels seus beneficis i el respecte pel medi ambient.

Una altra aposta per la col·laboració és el projecte “Microvinya”, promogut per l’empresa Celler de la Muntanya. Es tracta de recuperar els minifundis per a agrupar-se i crear un vi de qualitat sota el principi d’una rendibilitat econòmica, però també social, cultural i mediambiental. I la llista segueix augmentant: l’empresa de mobles d’oficina, Actiu a Castalla, la indústria de personalització de roba Brildor de Benimarfull o una de les poques Caixes d’Estalvi que ha sobreviscut a la crisi: Caixa Ontiyent. Com deia la pintada: I tu què vas a fer?. Molts ja han començat.