Dijous passat va començar i durarà fins el 13 d’abril. Durant tres setmanes, el Festival Strenes converteix Girona en el centre d’atenció de la música en català. Diversos escenaris d’aquesta ciutat serviran d’aparador, durant aquests dies, de les noves propostes dels màxims exponents de la nostra música, de muntatges inèdits i especials i també de plataforma per difondre formacions emergents.
El director del festival, Xavi Pascual, ha explicat a l’Estira la llengua!, que aquests dies, damunt els escenaris de Girona “tots els artistes presenten la seua mare, o dediquen una cançó a la seua dona, o diuen com s’estimen el seu fill perquè està assegut entre el públic i això no passa als altres concerts”. I per què passa a Strenes? Pascual respon: “Perquè pels artistes és una ocasió especial i quan és una ocasió especial vols que t’acompanye la teua gent més especial i jo crec que això és el que fa especial i diferent el concert de l’Strenes, que és la primera vegada”.
Per aquesta època es comença a presentar la programació de tots els festivals musicals que arriben amb el bon temps als Països Catalans. Però aquest fet no fa tremolar gens ni mica Pascual, que no els veu com una amenaça perquè l’Strenes és “el prescriptor del que passarà aquella temporada”. I afegeix: “Nosaltres el que fem no és una selecció del que ens agrada sinó programar aquelles propostes que són estrena durant aquella temporada”. O siga, que Strenes és un festival que s’avança i la plataforma on es poden viure els concerts més especials per als grups, els primers.
A més, Xavi Pascual explica que l’Strenes s’organitza d’una forma molt diferent a la d’un festival convencional: “Intenta emular un festival de cinema bàsicament perquè amb cinema o amb teatre, amb tot el tema de les estrenes aconsegueixen un ‘glamur’ i una exclusivitat que en música trobem a faltar”. Per això, es divideix en seccions: Únics, on l’organització produeix espectacles que només es podran veure al festival; la d’Estrenes; i dues de grups emergents que són El que vindrà i Descobertes.
L’ESTRENA DE L’STRENES
El festival Strenes ha començat aquest dijous amb un muntatge de la secció Únics titulat Cançons de revolta, emmarcat dins dels actes de celebració del Tricentenari. Pascual en parla tot orgullós, tenint en compte l’envergadura de l’espectacle: “Hem volgut unir diferents artistes que han creat himnes catalans i de diferents països de l’arc mediterrani i que el que tenen en comú és que aquestes cançons només sentint-les pots saber part de la història que l’autor vivia quan la va compondre. Reflecteixen un moment històric molt interessant”. Ha reunit damunt l’escenari Joan Isaac, Quico Pi de la Serra, Cesk Freixas, Jaume Pla (de Mazoni), Montserrat Carulla, Cristina Cervià… I tres artistes internacionals: João Alfonso, fill del gran cantautor portuguès Zeca Alonso; Zebda, molt famosos a França; i Emel Mathlouthi, segons Pascual, la veu de la Primavera àrab i que ara “és una de les cantants més conegudes al món àrab perquè una cançó seua va ser l’himne de la revolució del gessamins i li tenen prohibit cantar a molts països i és un símbol”.
Després del primer cap de setmana de festival, encara hi ha molts plats forts per arribar, com la gravació del nou disc de Miquel del Roig, amb convidats com Catarres, Txarango, Quico el Cèlio i algun membre de l’orquestra Di-versiones, juntament amb algun cantant les cançons del qual versionen. Dins l’apartat d’Estrenes, hi haurà les de Mishima, San Josex, The Mamzelles, el nou espectacle de Quico Pi de la Serra, el retorn dels Glaucs, la presentació oficial de Joan Colomo, la de Joan Dausà (entrades exhaurides), Pau Riba amb Pascal Comelade (entrades exhaurides), Gerard Quintana, Sisa Portet Oliver, Sara Pi, i moltes activitats paral·leles.
Tampoc s’ha de perdre el fil dels apartats de Descobertes i El que vindrà, perquè les primeres actuacions del programa han tingut molt d’èxit. “Aquest cap de setmana, les propostes que vàrem començar totes van ser un èxit de públic i fins i tot alguna ens ha fet replantejar que necessitarem un espai més gran”, explica el director del festival, que afegeix: “Creiem que, com a festival que som, tenim la responsabilitat de seguir alimentant l’escena musical perquè si no ho fem nosaltres, els festivals, no ho farà ningú”. Siga com siga, ja no calen més arguments per anar a Girona i combinar l’oferta singular que ja de per sí té la ciutat, amb la programació del festival.
