Alacant va commemorar el passat cap de setmana el final de la guerra Civil a la ciutat que es va convertir en l’única esperança de salvació per a milers de ciutadans. Aquest és un testimoni gràfic dels actes celebrats en memòria dels homes i dones que intentaren fugir de la repressió franquista.
L’entrada a la ciutat de les tropes feixistes italianes a la vesprada del dia 30 de març va fer impossible qualsevol tipus de resistència. El Port d’Alacant és va convertir en una autèntica presó d’aigua.
Les dones, els xiquets, els malalts i ancians van ser desembarcats en els primers dies, però la majoria dels refugiats van haver d’esperar quasi un mes per a poder baixar a terra. Després de la partida de l’Stanbrook i del Maritime, al Port d’Alacant encara van quedar una multitud de persones esperant l’arribada dels promesos vaixells.
Els últims homes i dones que van resistir la revolta feixista, ja captius, van ser portats al tristament cèlebre Camp dels Ametlers. Altres van ser tancats als castells de Santa Bàrbara i Sant Fernando, a la Plaça de Bous, a alguns cinemes i al mateix Reformatori d’Adults.
Al Camp dels Ametlers els presoners republicans van estar en unes condicions pèssimes, sense menjar i quasi sense aigua durant cinc o sis dies, fins que van ser traslladats a diverses presons i, especialment, amuntegats en vagons de trens de mercaderies, al camp de concentració d’Albatera.
S’iniciava així un llarg camí de patiments i captivitat en el qual milers i milers de persones van ser vexades, empresonades i executades. I van haver de sobreviure en condicions pèssimes, tant en l’exili com als camps de concentració, a les presons superpoblades o realitzant treballs forçats per a la construcció de monuments, pantans, carreteres. Com tots els vençuts, van haver de seguir ocultant durant moltíssims anys les seues idees ja que el final de la guerra no va suposar la pau, sinó la victòria del feixisme.
Tot seguit, iniciaren una visita guiada pel professor JR Valero Escandell de la Universitat d’Alacant, a la “Posició Dakar” on passaren els últims dies de la guerra els dirigents del PCE, la ‘Posició Yuste’ on així mateix estava el govern de Negrin, i finalment l’aeròdrom del Fondó de Monover des d’on partiren tots en avions cap a l’exili el dia 6 de març de 1939.
Monolit recordatori de l’eixida de l’Stanbrook i dels 15.000 republicans que foren capturats allí per les forces italianes que precediren l’ocupacio franquista d’Alacant.
Detall del monolit.
