La platja de l’Ahuir és, possiblement, un dels trams de platja verge més extens del País Valencià. Situada entre les platges de Gandia i Xeraco i la marjal de Xeresa i amb una extensió de 2 milions de metres quadrats.
A l’Ahuir es troben les restes de l’antiga Devesa de la Safor, una restinga o barrera que va anar omplint-se fins separar de la mar una antiga albufera, a partir de la qual, va nàixer l’actual marjal.
Excepte els primers 100 metres des de la costa, aquest entorn està inclòs com a sòl urbanitzable, tot i que es troba dins del perímetre d’influència o protecció de dues marjals incloses en el Catàleg de Zones Humides com són les Marjals de la Safor i la desembocadura del Riu Vaca. Aquests espais, així com també les dunes de la mateixa platja, són Llocs d’Interés Comunitari de la Xarxa Natura 2000.
L’Ahuir és la sortida natural al mar de les Marjals de la Safor. Com a ecosistema protegit per la seua natura humida, la marjal trobaria en la protecció de la seua continuació litoral un valor ecològic afegit.
Hi ha una petició amb signatures dirigida a l’Ajuntament de Gandia a: change.org. La petició està promoguda per Fira de Gandia Autogestionada. Els sotasignants demanen que la platja de l’Ahuir siga declarada Espai Natural Protegit i siga regenerada a fi de de donar a Gandia una varietat d’ecosistemes i una singularitat única en les comarques del voltant.
Característiques de la zona
La platja de l’Ahuir i la seua restinga ocupen més de 2.300 metres de primera línia litoral no urbanitzada al terme municipal de Gandia, amb una amplària d’uns 800 metres des del mar fins la carretera Nazaret-Oliva, que la separa de la marjal.
Excepte els primers 100 metres des de la costa, aquest entorn està inclòs injustament al PGOU de Gandia com a sòl urbanitzable. Aquest PGOU es va redactar en uns moments d’una sensibilitat ambiental inferior a la dels temps que estem vivint.
Pel conjunt, la qualitat i el contrast dels valors i els elements paisatgístics que hi trobem present, podem afirmar de la forma més objectiva possible que a la platja de l’Ahuir apreciarem el millor paisatge litoral de la comarca.
Segons Ecologistes en Acció aquestos són els valors de la zona:
-La presència de dunes, amb la flora i fauna que els acompanya, és un fet extraordinari per si mateix. Sobretot si tenim en compte els processos de transformació paisatgística que s’hi estan donant.
-El paisatge agrícola immediat, encara amb espais no transformats de ‘muntanyar’, vegetació preforestal típica de les dunes estabilitzades.
-El fons escènic forestal amb varietat de formacions vegetals del massís del Mondúver.
-Els afloraments rocosos fruit de la naturalesa càrstica del nostre territori i les visibles formacions geològiques del Mondúver. Aquestes tenen un gran significat a escala peninsular, ja que el sistema ibèric i el bètic tenen un dels seus límits geogràfics al massís del Mondúver.
-L’amplària de la platja, poc comuna si es tenen en compte els processos d’erosió que pateixen aquests espais a altres punts del litoral.
-La làmina d’aigua de la Mediterrània.
-La perfecta visibilitat de tots els elements del paisatge, sense construccions properes ni alteracions visuals significatives.
Aquest espai és comparable en potencial a la devesa del Saler, on es duen a terme projectes de regeneració en entorns molt semblants. La viabilitat tècnica d’aquest tipus de projectes està a dia de hui més que contrastada.
El problema més gran, potser, seria l’adquisició dels terrenys, majoritàriament en mans privades per interessos urbanístics.
