Sergi Tarín / València.
La seqüència és fulgurant, només 20 segons. El president de les Corts, Juan Cotino, crida a l’ordre Mònica Oltra, diputada de Compromís, que li contesta: “Tant se val!”. “Li advertisc que haurà d’eixir de la casa”. És la segona amonestació. “No té legitimitat!”, li replica Oltra. “Tinc legitimitat per cridar-la a l’ordre per tercera vegada i que abandone esta sala”. Però Oltra es nega i l’hemicicle esdevé un brou de murmuris en ebullició.
Abans, tot s’ha anat calfant a foc lent. La sessió de control a Alberto Fabra ha esdevingut un ball agressiu de xifres sobre la desocupació entre PP i PSOE. I quan ha arribat el torn de Compromís, el síndic Enric Morera ha relacionat atur amb corrupció. “4200 milions són els interessos del balafiament de Camps i Rita amb els seus ferraris i saraus”, ha denunciat. I de camí a l’escó, ha rebut la imprecació de l’alcaldessa: “Tu sí que vas de saraus!”. Acte seguit, Oltra ha preguntat per les polítiques del Consell respecte de les famílies sense ingressos i dels xiquets que no fan les tres menjades diàries. Però el debat ja era inútil. Barberà i Barrieras s’havien convertit en una coreografia inesgotable de mímica i grunyits que ràpidament s’ha contagiat a la resta de bancades.
L’equanimitat haguera exigit un silenci general, però Cotino només té ulls per a l’oposició. I de l’oposició, només veu Compromís. I dins de Compromís té fixació per Oltra. I és així per les humiliacions que ha patit de la diputada, que li ha tret els colors respecte del seus negocis familiars a través de l’empresa Sedesa, vinculada a Gürtel i dipositària d’adjudicacions públiques multimilionàries. Ningú com Oltra ha anat tan lluny en l’acidesa del verb ni en la profunditat del tall de la denúncia. I això es paga. “Si vostè no abandona la sala, se li aplicaran les funcions que el reglament preveu”, ha prosseguit Cotino mentre Barberá reprimia les rialles amb el cap ajocat entre els braços.
De fet, Cotino ha demanat la lectura pública del codi parlamentari. L’encarregat ha estat l’exsecretari del PP valencià, Antonio Clemente, que s’ha desempenyorat amb la desgana de qui declama un prospecte farmacèutic. Però tot i les contraindicacions de la plantada, Oltra no s’ha mogut: “Què vinga la Guàrdia Civil!”. I Cotino ha suspès el ple durant cinc minuts primer i després “fins a nova ordre” tot convocant la junta de síndics, on Morera ha argumentat que no s’ha sentit la segona advertència “a causa del guirigall de la bancada del PP”.
Mentrestant, les boques de l’hemicicle s’han convertit en un grum de parlamentaris a l’espera. Els del PP criticaven la “diputada espectacle”. I en el PSPV, José Benlloch, alcalde de Vila-real, arremetia amb cruesa en contra d’Oltra: “De què va! [Cotino] té més raó que un sant. Nosaltres no ho farem, però ells sí cada volta que vulguen un titular.”. El seu company, Juan Soto, negava amb el cap: “discrepem amb el concepte d’ordre…”. I Benlloch esbufegava: “Si ve la policia li posaran 1000 euros de multa. Ja voràs com ja no ho torna a fer!”. Minuts després, Soto s’acostava a Oltra i li feia un mig abraç. Serà l’únic, llevat dels companys de grup, que donarà suport a la diputada.
A Esquerra Unida el malestar també era evident. Tenien preparada l’ exclusiva sobre una possible trama corrupta associada a un nebot de Rafael Blasco i Oltra els l’havia eclipsada. “Entre uns i altres estan matant la política”, lamentava Lluís Torró amb certes recialles d’escissions, traumes i hematomes interns. Fet i fet, Oltra s’ha quedat a soles i mossegant-se les ungles enmig d’un desert de butaques buides. Ja ningú no tornarà. Fabra té cita amb la Reina al port de la Copa de l’Amèrica i sense que ningú ho comunique oficialment, el plenari clou definitivament.
Finalment, Oltra atén els mitjans al corredor. “Hi ha un moment en què s’ha de dir prou. O ens plantem o ens podrirem tots com ells, que ja estan podrits”, sintetitza. Juntament amb ella hi ha els diputats del seu grup i, de lluny, s’ha format una filera d’uixers amb els braços creuats i mirada trista i còmplice. Només acabar, quan ja ningú no la veu, Oltra rebenta en plors. Això ocorre en el banc de pedra del jardí, sota el ficus monumental dels grans pactes bipartidistes i d’aquells àpats dionisíacs dels temps en què la festa del PP mai no s’acabava.
