Imaginem-nos un país on, al nord, no s’atreveixen a posar nom a la llengua que s’hi parla. Un país amb persones que t’escridassen dient que no els hi dóna la gana parlar l’idioma del país però amb accent de ser del país en qüestió. Un país amb una capital on no s’hi fan visites turístiques guiades en la llengua pròpia. On tot de dones et munten un guirigall perquè no volen que el seu poble sigui anomenat com s’ha fet tota la vida. O on un taxista t’insisteix mig enrabiat que és perdre el temps aprendre la llengua del seu país perquè a Indonèsia i a Malàisia no et servirà per a res. Un país on són els nouvinguts els qui defensen la llengua. No cal que ens l’imaginem. És el País Valencià. I tot això surt reflectit al documental Què ens passa, valencians!?, que està fent una gira d’estrenes per tots els Països Catalans i que, aquesta setmana, s’ha donat a conèixer al programa Estira la llengua, de Ràdio Nacional d’Andorra, emissora col·laboradora del projecte.
El documental té com a fil conductor un personatge, l’Alina Moser, que és una alemanya que parla català però no castellà, i que vol descobrir fins a quin punt la situació de la nostra llengua al País Valencià és anormal. Vist el tràiler, intuïm que el documental recull situacions molt tenses al voltant de la llengua. Moser, amb un somriure sota el nas, ens explica que “allò bo de fer documentals és que tens ajudants que són forts”, referint-se a l’equip de rodatge, i que l’haurien “protegit segurament amb la vida”. Parlant amb sinceritat, nega que en cap moment se sentís incòmoda o en territori hostil: “Em van acollir tots molt bé i, a més a més, em vaig trobar amb moltes sorpreses positives. Més de les que m’esperava”. I és per això que assegura que la catalanofòbia “és com un prejudici que la gent té del País Valencià”. De fet, conclou el següent: “Hi ha dos prejudicis principals que a mi em deien abans i que portava una mica a la motxilla: un és que allà no parlen valencià i l’altre, que si el parlen, no el volen parlar amb gent amb accent del principat”.
LA REACCIÓ DELS VALENCIANS:
Més enllà de trencar prejudicis, l’objectiu era fer un documental que mostrés les diferents facetes de la realitat lingüística valenciana i fer-ho “al gust dels valencians”, amb paraules del director del projecte, David Valls. Ens explica que van ser representants d’entitats defensores de la llengua els que van triar quines escenes havia d’incloure i quins escenaris s’havien de rodar. Fins i tot van triar el títol i es van decantar per aquest Què ens passa, valencians!? descartant el què mos passa o el què vos passa, considerant que calia fer servir la forma estàndard de la del català. Valls explica que “hagués sigut molt fàcil plantar-se a valència o Alacant i dir: “Mireu, això del valencià ja no es parla, s’ha extingit, aquí tots són fatxes”. Admet que hi ha una reacció en contra de la llengua, que “això també hi és en una part de la societat” i afegeix: “El que passa és que de vegades els catalans ens oblidem que, per exemple, a Santa Coloma de Gramenet o a l’Hospitalet (Barcelonès) el català, molt poquet, igual que a València ciutat”.
En tot cas, els valencians que han vist el treball final diuen que se senten identificats amb el resultat. Segons el director del documental, els satisfà que mostra “una part del País Valencià que no surt mai enlloc perquè l’el van tancaruria pogut sortir [Canal ‘enlloc perquevist el treball final de Gramenet o a l’an triar quines escenes havia d’queúnic lloc on hauria pogut sortir [Canal 9] el van tancar”. Però a més, hi afegeix que quan la cadena pública valenciana existia, només recollia “una part del País Valencià, que també és una realitat”.
Si una cosa ha constatat David Valls després de tot aquest treball de camp és que “el valencià és una llengua que es parla” i que “és una llengua molt viva”. I continua: “Però al mateix temps hi ha problemes de substitució lingüística, diglòssia… com a Catalunya i a Andorra que, malgrat ser un país independent, els cartells i el govern són una cosa però al carrer, la gent hi aprèn el castellà o el portuguès”.
L’AUTOCENSURA
Les qüestions de llengua i de política, al País Valencià, probablement més que a qualsevol altre territori dels Països Catalans, són tabús. I és molt comú topar-se amb persones que tenen unes conviccions personals però que no les volen manifestar públicament. Això ha portat a l’equip de rodatge de Què ens passa, valencians!? a enregistrar una entrevista i, finalment, no incloure-la al documental.
Parlem del subdirector general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana que, després d’haver atès les càmeres, va preferir que no es fes públic el que havia dit. David Valls comenta que té una doble vessant: “És una persona llicenciada en filologia catalana, per tant en aquest aspecte no té cap dubte, si més no per aprovar la carrera no tenia dubtes. En tot cas els dubtes se li han generat després. Però és clar, està afiliada a un partit, que és el que governa al País Valencià i aquest partit diu el que diu entorn a la llengua i també entorn a la unitat de la llengua. En resum, segons Valls, “aquesta persona no té cap problema en dir que parla català, valencià, la unitat de la llengua…”. Tot i que per evitar problemes l’entrevista no surt al documental, el director revela: “Hi hem fet un petit truc perquè alguna coseta s’intueixi, de l’entrevista”.
Què ens passa, valencians!?, és un documental molt prometedor, però haurem d’esperar uns mesos per veure’l íntegrament a internet. Mentrestant, caldrà estar pendent del Twitter del projecte i del Facebook per veure on es va presentant. I també caldrà estar molt pendent dels propers passos de l’equip del documental perquè “la intenció és fer una trilogia, com la Guerra de les Galàxies”, diu amb un toc d’humor el director del projecte. Després d’haver recorregut les dues catalunyes, Andorra, la Franja de Ponent i el País Valencià queden les illes, però totes, amb l’Alguer inclòs. Una vegada més, per emprendre el projecte, però, la clau serà el finançament.
