L’Acadèmia Valenciana de la Llengua analitza hui en la Jornada sobre Escriptors Valencians Actuals la importància d’aquell període per a la cultura valenciana i sobretot per a la dignificació de la nostra llengua, fins aleshores inexistent en la vida artística i musical, que va marcar un punt d’inflexió en la consciència social dels valencians.
Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha declarat que la Jornada constituïx un “merescut” homenatge “a tots aquells que contribuïren a difondre els nostres clàssics, musicant els versos dels nostres poetes, difonent la seua música per tot el territori i fent-ho en valencià”, per a recalcar que aquell fenomen cultural mereixia un reconeixement institucional.
Per la seua part, Josep Vicent Frechina ha afirmat que la falta d’eixe reconeixement oficial s’ha vist recompensada per la memòria popular, un record col·lectiu que en uns anys difícils va permetre “l’accés a la cultura a través de la cançó, visualitzar la llengua i reforçar l’autoestima del País”. Per a Frechina hui la música en valencià viu el seu moment més important.
Abans l’acadèmic Lluís Meseguer ha assenyalat que el fenomen de la Nova Cançó era conseqüència d’un procés de canvi social i comunicatiu, que va convertir la literatura en patrimoni viu de la cultura. La Nova Cançó, ha afirmat Meseguer, va obrir canals de difusió inexistents, va oferir una oferta pluralista, una cultura de masses i va significar una contribució avantguardista.
Antoni Batista i Josep Palomero han analitzat les aportacions de Raimon des de la vessant musical i social. Batista ha reivindicat la seua contribució musical per l’originalitat i creativitat, però en la seua opinió poc valorada, mentre que Palomero ha desmitificat el Raimon percebut com a cantant polític, ja que gran part de les cançons parlen de sentiments, de lluita i d’amor.
La Jornada ha continuat amb la ponència dedicada a analitzar la vida i l’obra d’Ovidi Montllor, a càrrec de Jordi Botella, i després Manolo Miralles ha tancat la sessió del matí fent una autobiografia de la trajectòria d’Al Tall, el grup més representatiu de la música en valencià, al llarg dels vint-i-cinc anys d’existència.
