Compromís a l’Ajuntament de Burjassot ha presentat una moció per a exigir a Sanitat la finalització de la Unitat de Salut Sexual i Reproductiva del Centre de Salut II, que la població espera des de fa 12 anys. Als cartells que publiciten a l’exterior l’ampliació del centre i als directoris de l’interior apareix aquest servei, que encara no s’ha posat en marxa, lamenten des de la formació.

RedactaVeu / Burjassot

El portaveu municipal de Compromís a l'Ajuntament de Burjassot, Emili Altur, ha presentat una moció per al proper ple ordinari de l’Ajuntament, per a exigir a la Conselleria de Sanitat la finalització de la Unitat de Salut Sexual i Reproductiva del Centre de Salut II i, alhora, que informe el poble de Burjassot de quina serà la data de finalització de les obres i la inauguració d’aquesta unitat.

El 21 de juny de 2011, és a dir, fa 2 anys, els mitjans de comunicació es feien ressò d’una notícia sobre les obres d’ampliació del Centre de Salut de Burjassot on es destacava: "les obres d’ampliació del Centre de Salut Burjassot II són possiblement les més llargues de la història dels edificis sanitaris de la comarca de l’Horta. Una dècada després del primer anunci sobre l’ampliació del centre, la construcció encara no està acabada, tot i que la majoria de les dependències estiguen obertes".

Alhora, en aquelles mateixes dates, el sindicat CCOO també denuncià que, després de deu anys d’haver-se anunciat l’ampliació del Centre de Salut amb algunes dependències en funcionament, les obres no estaven encara finalitzades. I posava com a exemple la Sala de Cures, que no s’havia traslladat a la part nova perquè hi faltava una porta i, com a conseqüència d’aquesta situació, els pacients rebien assistència en un soterrani, al qual s’havia d’accedir baixant 25 escalons i que no reunia les condicions d’espai, salubritat i higiene adients. Fins i tot, aquest sindicat apuntava que si els malalts havien de baixar amb l’ascensor, no hi cabia una llitera.

Aquests fets ja han sigut solucionats, encara que la notícia es podria seguir emprant per a fer un retrat de la situació en què es troba el Centre de Salut pel que fa a la Salut Sexual i Reproductiva, que encara està pendent. Als cartells que publiciten a l’exterior l’ampliació del centre i als directoris de l’interior, apareix aquest servei, que encara no s’ha posat en marxa. Burjassot atén una població de 10.327 dones en edat fèrtil, les quals s’han de desplaçar a Montcada per rebre aquest servei.

Si una de les raons de l’ampliació fou la creació d’aquest servei, si així es va publicitar i encara es continua publicitant, si es va adquirir part del material necessari per a posar-lo en funcionament, com ara un ecògraf, "per què al juny del 2013 encara continuem sense servei?", es pregunta el portaveu de Compromís.

El Consell fa hui la presentació oficial del megacentre d’oci i comercial 'Puerto Mediterráneo' a Paterna. El grup Compromís en Paterna, per la seua banda, vol mostrar el seu rebuig enfront del projecte que "destruirà el paratge de La Lloma". Per eixe motiu, la formació presentarà una mocio per protegir l’espai natural. A més, anuncia mobilitzacions.

RedactaVeu / Paterna

El regidor de Compromís en Paterna, Juanma Ramón, davant la presentació que fa hui el Consell del megacentre d’oci i comercial 'Puerto Mediterráneo', manifesta que "el nostre grup no vol ser còmplice del desastre que suposarà implantar, mitjançant l’Actuació Estratègica Territorial (ATE), que a més del complex comercial inclou 500.000 metres quadrats per a hotels temàtics i casinos, el Paternavegas, edificis d’oficines i residencials, i fins i tot un gran concessionari de cotxes, molt a prop de la Zona Franca, on també anuncien una altra ATE per a la construcció de les 8.000 vivendes dels gratacels del 'Manhattan' ".

"El model de l’ATE és l’estratègia declarada pel PP per a traure’ns de la crisi, un model depredador del territori. Apostar per ell és tornar al model de la bombolla immobiliària que ens ha portat a aquesta crisi galopant i sense fons. No hem començat ni a eixir del fort colp de l’especulació urbanística, i a Paterna hem de patir-la gràcies al PP de Lorenzo Agustí i Alberto Fabra. Des de Compromís no podem consentir que triomfe el model econòmic que ens ha dut a aquesta crisi. Anunciem noves mobilitzacions per fer entendre als governants del PP que és un model equivocat".

Compromís considera que tota la partida de la Mola i el Rabosar, on està la Lloma i on va 'Puerto Mediterráneo', "és un paratge amb un important valor mediambiental que cal defensar per a la ciutadania de Paterna. La Lloma és un lloc per a gaudir, a peu i amb bicicleta, que tenen les persones que viuen a Paterna. És el pulmó verd del municipi i cal protegir-lo".

Per això, explica Ramón, "durant el ple de juny presentarem una moció on reclamarem que es conserve i protegisca aquest espai. El moviment 'Salvem la Lloma' segueix ací, latent. I ara amb aquest nou moviment del Consell revifa per a defensar que no es destruïsca allò que pertany al poble de Paterna, els seus espais naturals".
 

Per a Compromís, "és inviable qualsevol actuació urbanística que vulga instal·lar-se en aquest espai que, d’altra banda, és ja l’únic terreny que queda lliure, de moment, de qualsevol especulació. Però vist el panorama, sembla que el PP vol carregar-se’l. És l’estil a què ens vol acostumar, especular perquè quatre siguen rics a costa de la resta de la ciutadania, i apostar per megaprojectes. Tot sense conéixer com podrà afectar a la supervivència del comerç local de Paterna".

Amb l’objectiu decidit de fer l’etiqueta #euroreset, Joves amb Compromís per Torrent han llançat una nova campanya a través de les xarxes socials amb la qual volen fomentar el debat "sobre l’Europa que volem i quina altra s’està construint".
 

RedactaVeu / Torrent
 
"Crisi del deute, rescat bancari, austeritat i austericidi, Europa està hui en dia en boca de tothom i passa per un dels moments més importants de la seua història. Nosaltres volem que hi haja una contraposició d’idees democràtiques sobre Europa. No ens resignem a les imposicions dictatorials de la Troika", són les reflexions de Víctor González, portaveu de les joventuts de Compromís.
 
Per parlar d’aquestes i moltes altres coses, Joves amb Compromís per Torrent han ideat una iniciativa que consta de diversos àmbits i llenguatges.
 
En primer lloc, el col·lectiu jove de Compromís per Torrent ha realitzat vídeos on els membres del col·lectiu, acompanyats de diputats i diputades de la Coalició Compromís, parlen en diverses llengües dels pobles europeus.
 
En aquest sentit, Mònica Oltra i Pau Alabajos demanen en alemany acabar amb la tirania dels mercats, Enric Morera denuncia l’austericidi en francés, llengua que també li serveix a Joan Baldoví per afirmar que "el futur de la nostra joventut és més important que els bancs alemanys", o Mireia Mollà i Fran Ferri, que, en castellà i valencià respectivament, demanen que el poble no pague "la corrupció i el balafiament dels mals governants".

I si fem un #euroreset? DEUTSCH. Mònica Oltra i Pau Alabajos

 
"El que volíem era fer visible que Europa és plural i té moltes veus diverses que volen un futur de vida digna, ja siga a Portugal o a Bulgària. Nosaltres fem nostres totes les veus de les persones, contraposades a l’única veu dels mercats que és la que ara s’escolta a Europa", explica Víctor González.
 
Per altra banda, per a presentar la campanya, Joves amb Compromís per Torrent ha organitzat una conferència per al proper divendres 21 de juny.

I si fem un #euroreset? CASTELLANO. Mireia Mollà i Ruben González

 
L’acte tindrà lloc a les 19 h a la cerveseria Biergarten (C/La Plana, 1), especialitzada en maltes de tot Europa, i comptarà amb la participació del diputat de Compromís a les Corts, Fran Ferri, així com del politòleg Carles Villodres i Ricard Chulià, membre de l’àrea de Comunicació de la coalició ecovalencianista, en una taula rodona moderada per Alba Encinas, portaveu de Joves amb Compromís per Picanya.
 

I si fem un #euroreset? FRANÇAIS. Enric Morera i Francesc Company

 
Transparència i govern obert, sistemes electorals, escletxes econòmiques entre els estats del Nord i del Sud... aquests són alguns dels temes que es preveu tractar en un debat que pretén ser obert i amb la participació de tothom que vulga dir-hi la seua.
 
És per això que des de les joventuts ecovalencianistes s’ha preparat la retransmissió en streaming i s’ha llançat l’etiqueta de Twitter #euroreset per tal que es puguen proposar temes de discussió o aportar idees.

 

I si fem un #euroreset? VALENCIÀ. Fran Ferri

Finalment, Víctor González ha fet una crida perquè els joves "no ens quedem muts davant de l’austericidi que ens estan imposant PP i PSOE al dictat de la Troika i ens posem en marxa per tal de canviar les coses, perquè ens estem jugant el nostre futur".

 

Compromís ha denunciat bombaments d’aigua entre la Llacuna de la Mata i la Llacuna de Torrevella, no permesos perquè suposen un "greu perill" per a les aus que allí nidifiquen. La formació ha exigit un aclariment immediat per part de la Generalitat. "Volem que ens aclarisca per què ha consentit aquesta agressió a unes espècies d'au amenaçades i, en cas que l'autorització no s'haja donat, l'instem a investigar de manera immediata aquests fets".

RedactaVeu / Torrevella

La diputada de Compromís, Mireia Mollà ha denunciat que "des del mes de maig s'han produït diversos bombaments d'aigua entre la Llacuna de la Mata i la Llacuna de Torrevella, una operació prohibida entre el període d'abril a juny perquè suposa un greu perill per a les aus que allí nien".

Mollà ha indicat que "amb aquest bombament, que continuava dilluns mateix, s'està vulnerant el Pla Rector d'Ús i Gestió de les Llacunes de la Mata i Torrevella que, en el seu Títol II, arreplega clarament que durant els citats mesos hauran d'evitar-se les variacions en el nivell de la llacuna que provoquen la inundació de les àrees de nidificació".

En aquest sentit, la diputada de Compromís ha recordat que "a les ribes d'aquestes llacunes trobem aus que estan en perill d'extinció –com la gavina d’Audouin, per a la qual la pròpia Generalitat va engegar un pla de recuperació-, així com altres aus que el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçada defineix com a vulnerables, cas del 'charrán' comú o el 'charrancito' ".

"Comprovem, per tant, que el bombament dut a terme per l'empresa que explota les llacunes és una greu amenaça per a aquest parc natural, inclòs, a més, dins de les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA), que marca la directiva d'Aus de la Unió Europea", ha assenyalat Mireia Mollà.

Davant aquesta situació, la diputada ha explicat que "exigim un aclariment immediat per part de la Generalitat, ja que és la Conselleria de Medi Ambient la que, en tot cas, podria autoritzar els transvasaments d'aigua en aquest període i, en conseqüència, volem que ens explique si ha donat la corresponent autorització".

"Si Medi Ambient ha permés el bombament, volem que ens aclarisca per què ha consentit aquesta agressió a unes espècies d'au amenaçades i, en cas que l'autorització no s'haja donat, l'instem a investigar de manera immediata aquests fets que agredeixen aquesta zona d'especial valor ecològic", ha conclòs Mireia Mollà.

El ple de la Diputació de València no va aprovar la moció presentada pel grup Compromís per a dedicar una partida pressupostària a l'alimentació infantil durant el període estival. Malgrat que la mateixa Diputació ja va destinar una partida de 500.000 euros per a fer front a aquest problema, Compromís continua demanat que es posen en marxa els mecanismes per a garantir l’alimentació dels menors.

RedactaVeu / València

El ple de la Diputació de València, celebrat ahir 18 de juny, no va aprovar la moció presentada pel portaveu del grup Compromís, Emili Altur, per a dedicar una partida pressupostària a l'alimentació infantil, durant el període estival, de xiquets i xiquetes que durant el curs tan sols podien fer-ho als menjadors escolars. La moció presentada a la corporació provincial ja va ser aprovada al ple de maig de l'Ajuntament de València, a instàncies del grup municipal de Compromís.

Malgrat que aquesta moció va ser presentada el passat 4 de juny, un dia abans que la pròpia Diputació destinara una partida de 500.000 € per a fer front a aquest problema, Compromís continua demanant que de forma "urgent i immediata", s'establisquen mecanismes de relació amb els ajuntaments "que salvaguarden la dignitat del xiquets i de les seues famílies i garantitze que tots els xiquets i xiquetes tinguen l’alimentació assegurada també en els mesos d’estiu, mesos en què no funciona el menjador de l’escola", i alhora, que s’habilite de forma immediata la partida pressupostària corresponent per fer front a les despeses que es deriven de la posada en funcionament d'aquesta proposta.

Segons UNICEF, a l’Estat espanyol hi ha més de 2.200.000 xiquets que estan per sota del llindar de la pobresa, i se situa en el lloc 26 de 29 respecte a la taxa de pobresa infantil. Les llars amb xiquets amb tots els seus membres adults en situació d’atur ha crescut un 120% entre els anys 2007 i 2010.

El portaveu de Compromís a la Diputació de València, Emili Altur, ha declarat que "els professionals del sector educatiu estan alertant que, cada vegada són més els xiquets i xiquetes que no es porten l’esmorzar al col·legi i, fins i tot en el casos més greus, alguns d’ells el dinar és l’únic menjar que fan complet al dia. El menjador escolar per a totes i tots aquests xiquets ja ha deixat de funcionar".

"Considerem -ha afegit Altur- que els ajuntaments haurien de tindre previst què és el que passarà amb eixos xiquets i xiquetes en risc d’exclusió social i com es resoldrà aquesta problemàtica més pròpia d’un país subdesenvolupat que d’un país que es vol situar en el grup dels països del primer món".

El PSPV ha lamentat que el PP "no practique una política per a evitar els desnonaments i, a més, elimine mesures preventives", després de conéixer les dades facilitades pel Ministeri de Foment que alerten que 50.829 valencians deixaran de percebre les ajudes de subsidiació de préstecs per la compra d'habitatge protegit quan sol·liciten la pròrroga de renovació. El PP ha votat en contra de mantenir aquestes ajudes.

RedactaVeu / País Valencià

La diputada socialista en Les Corts, María José Salvador, ha assegurat que 16.093 valencians, que tenien sol·licitada l'ajuda a l'entrada en vigor del decret de fiscals, no la rebran per ser eliminada amb concessió de noves ajudes i altres 50.829 valencians, que l'estaven percebent, la perdran quan sol·liciten la pròrroga, perquè el decret és retroactiu. D'aquesta manera, ha lamentat que el PP "no practique una política per a evitar els desnonaments i a més elimine mesures preventives", al mateix temps que ha destacat que "la situació actual requereix d'una política d'habitatge públic", per la qual cosa ha demanat al PP que siga "sensible amb les reclamacions dels ciutadans". En aquest sentit, ha assegurat que 50.829 persones deixaran de percebre les ajudes de subsidiació de préstecs per la compra d'habitatge protegit quan sol·liciten la pròrroga de renovació, segons dades facilitades pel Ministeri de Foment.

Salvador ha defensat aquest matí en la Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació del Territori una proposició no de llei del PSPV perquè el Consell inste el Govern de l'Estat espanyol a mantenir i restablir aquestes ajudes, per a la qual cosa demana que es modifique el Reial decret-Llei 20/2012, de mesures per a garantir l'estabilitat pressupostària i foment de la competitivitat que eliminaven aquestes ajudes. Sobre aquest tema, ha assenyalat que Rajoy "amb l'argument de la crisi i les dificultats econòmiques deixa moltes persones i sobretot joves sense una ajuda fonamental, fins i tot per a pagar la hipoteca".

Unes ajudes per al pagament dels interessos i amortització d'hipoteques sol·licitades per a la compra d'habitatge protegit que van ser instaurades pel Govern socialista, en el Pla Estatal d'Habitatge 2009-2012, abonades per l'Estat, encara que tramitades per les comunitats autònomes. Les ajudes s'atorgaven durant 10 anys amb uns imports que variaven de 100 a 150 euros. Passats els cinc primers anys, es podia sol·licitar una pròrroga que es concedia automàticament, sempre que no hagueren millorat les condicions econòmiques del beneficiari.

Caràcter retroactiu

D'altra banda, la diputada socialista ha denunciat que el Reial decret aprovat per Rajoy el juliol de 2012 s'aplica amb caràcter retroactiu a les pròrrogues establides anteriorment als cinc anys i a les sol·licituds presentades i tramitades en les comunitats autònomes. En el cas de la nostra autonomia, 16.093 persones tenien presentada i acceptada la sol·licitud.
 

María José Salvador (PSPV)

En aquesta línia, ha subratllat que el Govern socialista de Zapatero el 2010, en plena crisi econòmica, justament per eixe motiu, va ampliar aquesta ajuda a 15 anys amb dues pròrrogues mentre que el govern de Rajoy "ha eliminat d'un cop de ploma" aquestes ajudes aplicant el caràcter retroactiu a les pròrrogues i a les sol·licituds aprovades. A més, ha reduït la renda bàsica d'emancipació a 145 euros i tampoc se'n concedeixen noves.

EU ja va denunciar el signament entre Aerocas i l’exconcessionària d’un contracte desastrós per a les arques públiques i que solament beneficiava el sector privat. Finalment el Consell va trencar aquest contracte i va ser denunciat per Aerocas. Ara el judici li pot costar a la Generalitat 126 milions d’euros.  

RedactaVeu / Castelló

Marina Albiol, diputada d'EUPV, assegura que la societat valenciana no es pot permetre pagar 126 milions d’euros a una empresa privada per les errades escandaloses del Partit Popular. "Si la Generalitat Valenciana perd el judici que paguen el Partit Popular i els senyors Alberto i Carlos Fabra. A Castelló, necessitem els diners públics per a més educació i sanitat".

La diputada recorda que el Consell es va negar a donar cap tipus d’informació sobre la marxa de les negociacions quan Esquerra Unida va preguntar en Les Corts Valencianes. "Tot el procés ha sigut absolutament opac, els ciutadans i ciutadanes tenen dret a saber que hi ha hagut darrere realment, perquè pot costar-li 126 milions d’euros de les sues butxaques".

Albiol recorda que la seua formació política ja va denunciar el signament entre Aerocas i l’exconcessionària d’un contracte desastrós per a les arques públiques i que solament beneficiava el sector privat. "Tot perquè el Consell deixava fer i desfer a l’expresident de la Diputació de Castelló el que li donava la gana. Finalment el Consell va trencar aquest contracte i va ser denunciat per Aerocas. Ara, després d’unes negociacions de les quals ningú en sap res, arriba el judici. Tot un fracàs monumental de gestió per part del nostre govern".

"Molt ens temem que si finalment la Generalitat ha de pagar la indemnització a l’exconcessionària, aquests diners representaran noves retallades en els serveis públics a Castelló. El nostre sistema públic no es pot permetre una nova sangria d'aquestes proporcions, de com a mínim 126 milions d'euros", afirma Albiol.

La diputada finalitza afirmant que actualment l’Aeroport de Castelló, es troba tancat i no se sap quan obrirà, ni si es vendrà, ni qui el gestionarà, però continua tragant diners públics sense que la societat castellonenca obtinga cap benefici. "Desitgem que algun dia els dirigents populars que ens han conduït a aquesta situació sense aparent eixida, hagen d’assumir les responsabilitats de les seues accions, han estat jugant amb els diners públics sense un mínim de cura".

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI-F) ha presentat un escrit davant la Direcció General de Treball i Seguretat Social per a denunciar la falta de persianes adequades en les finestres del jutjat 5 de Catarroja. Els treballadors es veuen obligats a posar paper ʹa manera de persiana casolanaʹ per atenuar els reflexos del sol en els ordinadors.

RedactaVeu / Catarroja

El sindicat CSI-F ha denunciat davant Inspecció de Treball la falta de persianes adequades en les finestres del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 5 de Catarroja. Aquesta situació provoca que, amb l'orientació sud-est d'aquestes dependències, es multipliquen els reflexos i l'augment de temperatures per sobre dels 30 graus. Els treballadors recorren a ʹpersianes casolanesʹ per a pal·liar l'efecte.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSI-F) explica també, en l'escrit presentat davant la Direcció General de Treball i Seguretat Social, que resulta "pràcticament impossible amb el sistema de climatització mantenir la temperatura òptima". També insisteix que prèviament ha traslladat el problema al Comité de Seguretat i Salut Laboral de Conselleria de Justícia, "obtenint el silenci per resposta".

El sindicat, tant en el document lliurat en Inspecció com en els escrits al citat Comité de Seguretat i Salut Laboral, relata que els treballadors es veuen obligats a posar paper ʹa manera de persiana casolanaʹ per a atenuar els reflexos del sol en els ordinadors, ja que les taules de treball estan situades al costat de les finestres. "Aquesta situació és intolerable", lamenta CSI·F en els textos presentats, que explica que "les actuals persianes no cobreixen la totalitat de la part superior de les finestres i res de la inferior".

La central sindical ha demanat a Inspecció de Treball que "procedisca a realitzar la visita al jutjat nombre 5 amb la finalitat de poder elaborar un informe sobre la situació plantejada". També adverteix del soroll que provoca l'aparell de climatització d'aquest jutjat, situat en una habitació contigua i sense aïllament acústic. La molèstia arriba fins al punt que "els treballadors prefereixen apagar-lo, ja que no poden realitzar la seua labor amb aquest aparell en marxa".

Burjassot se suma a la celebració de la Festa de la Música de la mà de l'Institut Municipal de Cultura i Joventut de Burjassot juntament amb les associacions Doctornopo, Laminúscula i Cap de Bestiar, que han escollit la localitat per a convertir-la en centre neuràlgic del Dia de la Música. La festa tindrà lloc, al llarg de la jornada de divendres 21 de juny, en diferents llocs de Burjassot. La idea és que, durant tota la jornada, en l'ambient es respire música i ambient lúdic.

RedactaVeu / Burjassot

El 21 de juny, el dia més llarg de l'any, és també el Dia de la Música. És la celebració internacional que té lloc el primer dia de l'estiu en l'Hemisferi Nord i que té com a objectiu la promoció de la música, incentivant sobretot la interpretació de música en el carrer, la promoció de músics aficionats i els concerts gratuïts de música de qualsevol estil o procedència. El Dia de la Música es va instaurar en 1981 per Jack Lang, llavors ministre de Cultura de França i, des d’aleshores, se celebra en més de 120 països del planeta, com la reivindicació internacional més significativa de la música com a manifestació cultural i lúdica.

En 2013, Burjassot se suma a la celebració de la Festa de la Música de la mà de l'Institut Municipal de Cultura i Joventut de Burjassot juntament amb les associacions Doctornopo, Laminúscula i Cap de Bestiar, que han escollit la localitat per a convertir-la en centre neuràlgic del Dia de la Música, comptant per a açò amb la col·laboració de l'Institut Francés. La festa tindrà lloc, al llarg de la jornada de divendres 21 de juny, en diferents llocs de Burjassot com el Passeig de Concepció Arenal, el Parc de l’Eixereta, el Parc de la Granja o la Plaça de l'Ajuntament posat que la idea és que, durant tota la jornada, en l'ambient es respire música i ambient lúdic.

La programació de la Festa de la Música a Burjassot es basa en dues premisses: la qualitat dels espectacles programats i la gratuïtat de totes les activitats. De fet, totes les bandes i artistes participants actuaran desinteressadament i totes les activitats programades seran possibles gràcies a les aportacions dels col·laboradors. Així, en l'esperit de la Festa de la Música s'amaga una manera diferent d'entendre la cultura, entenent-la com una manera de compartir, en la qual tota aportació suma i té una tornada social i cultural i no tant com una forma d'obtenir un rendiment econòmic.
 

Agrupació Musical Los Silos

Totes les activitats programades poden consultar-se en la web de la jornada. Des de les 18 hores, el Passeig Concepció Arenal albergarà un concert múltiple amb les actuacions de tres bandes: Cigonya, Teletext i Sr. Col·legiat. El Parc de L’Eixereta serà un altre dels grans escenaris de la Festa de la Música en el qual actuaran, des de les 19 hores, el Cor Ciutat de Burjassot i l'Agrupació Musical Los Silos. I de parc a parc. En el Parc de la Granja hi haurà una Zona Skate amb exhibicions d’skate i break danse, una zona de graffiti i una zona DJ que inclourà les demostracions sobre la taula de barreges del col·lectiu Raretraxxx, DJ Milko i DJ Iker González. També hi ha programada una gran exhibició de Capoeira, a càrrec del grup Capoeira Camboatá. Quant a la programació musical de la Granja, des de les 18 hores ininterrompudament, actuaran les bandes Nanai, Galop, Nanga Parbat i Grandma Records.

La Festa de la Música culminarà a la nit, a la Plaça de l'Ajuntament, amb els concerts, a partir de les 22 hores, de les bandes Jack Dupon (França), Duas semicolcheias invertides (Portugal), Skatuttipresto (Burjassot) i Black Rice (València).

Fundació Bromera enceta una nova edició de la campanya 'Llegir en valencià, les nostres festes' amb el suport de més de 50 institucions. La campanya, que té com a objectiu fomentar la lectura en valencià, convida els lectors a gaudir d’algunes de les festes més emblemàtiques dels valencians a través de la literatura. El primer llibre és La promesa del Desembarc, 11 històries de ficció, cadascuna escrita per un escriptor reconegut i ambientada en una de les nostres festes.

RedactaVeu / Alzira

La campanya 'Llegir en valencià, les nostres festes' es presenta demà dijous 20 de juny, a les 12.30 hores, a la Sala Rex Natura d’Alzira. Es preveu l’assistència de tots els organitzadors i patrocinadors –Fundació Bromera, Fundació Bancaixa, Levante-EMV, Generalitat Valenciana, Acadèmia Valenciana de la Llengua i Consum–, així com d’una bona representació dels col·laboradors i les entitats adherides.

En total, malgrat la complicada situació econòmica actual, més de 50 institucions mantenen el seu compromís amb la campanya 'Llegir en valencià' i el seu objectiu de fomentar la lectura en valencià. Per a la Fundació Bromera és tot un privilegi comptar amb un suport del món econòmic, social i polític valencià tan sòlid per tal que la rellevància social i cultural de la iniciativa continue creixent i, alhora, faça augmentar el nombre de lectors.

En la 8a edició, 'Llegir en valencià, les nostres festes' convida els lectors a gaudir d’algunes de les festes més emblemàtiques dels valencians a través de la literatura. El primer llibre, La promesa del Desembarc, sobre els Moros i Cristians, es repartirà gratuïtament diumenge 23 de juny amb el diari Levante-EMV. En total, es tracta d’11 històries de ficció, cadascuna escrita per un escriptor reconegut i ambientada en una de les nostres festes. El 9 d’Octubre, les Falles, Sant Joan, la Magdalena, la Mare de Déu de la Salut, Sant Antoni... són algunes de les festes que descobrirem en aquests nous títols. A més, cada llibre conté informació complementària sobre l’origen i les característiques de la festa al voltant de la qual gira la trama i algunes recomanacions per a seguir llegint en valencià. Il·lustrades per Albert Martí, les 11 històries són fruit del talent d’11 escriptors ben consolidats: Raquel Ricart, Jesús Cortés, Enric Lluch, Francesc Gisbert, Josep Franco, Pep Castellano, Joan Andrés Sorribes, M. Jesús Bolta, Pepa Guardiola i Joan Borja.

Fins al 28 de juliol, els llibres de la col·lecció 'Llegir en valencià, les nostres festes' es podran aconseguir amb el diari Levante-EMV cada dissabte i diumenge per només 1€, a excepció del primer, que es llança de manera gratuïta amb el diari del 23 de juny.

Enguany, igual que les darreres edicions, també s’ha creat un espai web exclusivament per a la campanya, on trobarem tota la informació detallada: el calendari de distribució, la falca radiofònica, els articles d’animació a la lectura que aniran publicant-se en el Levante, informació sobre l’origen de les festes, recomanacions d’altres lectures i el concurs per a guanyar tres vals de Consum amb un valor de 100 euros cadascun.

Aquesta huitena campanya consolida un camí de col·laboració i unió d’esforços que la Fundació Bromera va impulsar ara fa huit anys en col·laboració amb la Fundació Bancaixa i que té el suport explícit d’universitats, partits polítics, organitzacions econòmiques, sindicals i professionals, així com de diversos col·lectius cívics de divers caire que aposten per un objectiu comú: millorar l’índex de lectura al nostre territori i que la gent llija en valencià. A més dels patrocinadors i col·laboradors històrics, també alguns ajuntaments dels pobles on se celebren les festes que apareixen en els llibres de la campanya s’han sumat a la iniciativa. Així, els ajuntaments d’Alcoi, Algemesí, Canals, Castelló de la Plana i Morella han confirmat també el seu suport a 'Llegir en valencià, les nostres festes'.

La comissió de Cultura del Parlament Europeu (PE) ha demanat hui, en un informe sobre diversitat lingüística a la UE, que es fomente des dels primers nivells educatius l'aprenentatge de les llengües minoritàries amenaçades de desaparició.



EFE / Brussel·les

La petició del Parlament s'inclou en un informe realitzat per l'eurodiputat francès Francois Alfonsi (cors), que va ser aprovat per unanimitat amb diverses esmenes de compromís fruit de la negociació dels diferents grups polítics.



Una de les esmenes, presentada pels eurodiputats Izaskun Bilbao (PNB) i Ramon Tremosa (CiU), citava "les polítiques educatives d'immersió" i l'efecte que tenen sobre la protecció de les llengües europees no hegemòniques.



L'esmena de compromís finalment adoptada considera que els estats membres han de tenir una política lingüística que capacite els xiquets "a aprendre la llengua en perill, com a llengua materna, des de la més primerenca edat".


"Aquesta política de promoció de dues o més llengües seria, com s'ha demostrat científicament, beneficiosa, i ajudaria els xiquets a aprendre altres llengües posteriorment", segons el text aprovat per la comissió.

L'objectiu de l'informe aprovat hui, que podria ser presentat davant el ple de setembre pròxim, és instar la Comissió Europea a completar amb mesures legislatives la defensa de les llengües minoritàries i en perill d'extinció, segons un comunicat emés hui per l'eurodiputada del PNB Izaskun Bilbao.



L'informe reconeix el multilingüisme "com una riquesa i una expressió de la diversitat europea" i demana finançament per al període 2014-2020 per a donar suport a les llengües en perill.



Una de les esmenes aprovades, presentada per PNB i CiU, ha incorporat a la definició de llengües en perill de desaparició "aquelles -com el català i el basc- que ho estan en part del territori en què són pròpies, encara que disposen de protecció en altres zones del continent i tinguen o no reconeixement oficial".

El ponent d'aquest informe, l'eurodiputat francès Francois Alfonsi, és el president de l'Intergrup de Minories del Parlament Europeu. L'informe considera que les societats multilingües ben cohesionades "que gestionen la seua diversitat lingüística de manera democràtica i sostenible, contribueixen a la pluralitat, són més obertes i estan en millors condicions per a contribuir a la riquesa que suposa la diversitat lingüística".
 

La Comissió Permanent del CEE ha de dictaminar hui dia 18 el Projecte de Reial Decret pel qual s'estableixen els llindars de renda i patrimoni familiar i les quanties de les beques i ajudes a l'estudi per al curs 2013-2014. Amb la nova reforma, segons denuncia STEPV, pretenen rebaixar les quanties fixes de les beques de 3.500 euros a 1.500. Per aquest motiu, "demanem a la Comissió Permanent del CEE que rebutgen el projecte".

RedactaVeu / Madrid

STEPV ha presentat a la Comissió Permanent del Consell Escolar de l'Estat (CEE) una proposta de dictamen alternatiu en què es demana al Ministeri d'Educació que no reforme el sistema de beques. La raó fonamental en la qual basen aquesta petició és que les beques i ajudes a l'estudi "es reduirien dràsticament, augmentant el nombre d'estudiants que haurien d'abandonar els seus estudis universitaris, si s'aprova la proposta del MEC".

La Comissió Permanent del CEE ha de dictaminar hui dia 18 el "Projecte de Reial Decret pel qual s'estableixen els llindars de renda i patrimoni familiar i les quanties de les beques i ajudes a l'estudi per al curs 2013-2014, i es modifica parcialment el Reial Decret 1721/2007, de 21 de desembre, pel qual s'estableix el règim de beques i ajudes a l'estudi personalitzades", i ho fa fora del termini legal, ja que el RD 1721/2007, de 21 de desembre, que va establir el règim de beques i ajudes a l'estudi, estableix en la disposició addicional primera que es podria modificar en el primer trimestre de cada any, i estem al juny, per tant, fora de termini.

Però la qüestió més important és que es pretenen rebaixar les quanties fixes de les beques de 3.500 euros a 1.500, depenent d'una quantitat igual a sumar del nombre de beques concedides. També s'endureixen els requisits acadèmics per obtenir una beca.

STEPV denuncia que el Ministeri d'Educació continua amb la seua política de retallades tendents a reduir el percentatge que es destina a l'educació "i atempten així contra la igualtat d'oportunitats i el dret a l'educació de l'alumnat que necessita ajuda per poder cursar els seus estudis". Per aquests motius, "demanem a la Comissió Permanent del CEE que rebutgen el projecte i es retorne al Ministeri esmentat el projecte de Reial Decret".

Casa Caritat preveu tancar l'any 2013 amb prop de 500.000 atencions a persones necessitades, la qual cosa suposarà un increment del 15% respecte a l'any anterior, en què l'associació va realitzar 423.488 actuacions. Les atencions de l'any passat dupliquen les realitzades a l'inici de la crisi el 2008.

EFE / València

Així ho ha manifestat hui el seu president, Antonio Casanova, en la presentació de la memòria anual del 2012 de la institució benèfica, en la qual també ha donat a conéixer les previsions que Casa Caritat té per a enguany.

Durant 2012, l'Associació va repartir 364.777 racions d'aliment, va registrar 22.187 pernoctacions de persones sense llar en el seu alberg i va fer 36.524 actuacions des dels seus serveis d'escoles infantils i escola-família, centre de dia, programes d'habitatge i higiene i mòdul de convalescents.


Casanova, a qui han acompanyat els vicepresidents d'Assumptes Socials i Voluntariat, Luis Miralles, i de Màrqueting i Comunicació, Fernando Giner, ha reclamat als agents socials, Govern i sindicats que articulen "mesures urgents per a evitar l'exclusió social dels aturats de llarga durada".

Al costat de la desocupació, ha apuntat que l'associació manté la "màxima preocupació" per a enguany en l'atenció als xiquets a les escoles bressol i a les persones majors de 65 anys sense recursos, que ja van suposar el 6% dels atesos als albergs de Casa Caritat durant 2012.

Ha incidit que les atencions de l'any passat "dupliquen" les realitzades en l'inici de la crisi el 2008 i ha apuntat que la presència de valencians s'ha incrementat un 25% mentre que les famílies tripliquen les assistències i es redueix l'atenció a immigrants.

Casanova s'ha mostrat "preocupat" pels aturats de llarga durada a la vora "de l'exclusió social", per les famílies amb xiquets que requereixen la seua atenció durant tot l'any i no solament en períodes puntuals pel tancament dels menjadors escolars i per l'envelliment de la població atesa a l'alberg.



També ha expressat la seua "inquietud per la incapacitat dels agents socials de resoldre el problema de l'atur" i ha urgit a "tancar en un conclave" govern, oposició i sindicats per a cercar una solució.


En contraposició a les males dades, Casanova ha llançat un missatge d'optimisme perquè, malgrat la crisi, segueixen comptant "amb el suport del poble valencià", ja que han augmentat el nombre de socis, donacions i voluntaris.



Miralles ha ressaltat que l'estada mitjana en els albergs ha passat de ser d'un a tres mesos a ser de tres a sis mesos i ha incidit que cada vegada hi ha més majors de 65 anys i que aquests poden estar fins a un any mentre se'ls cerca una plaça en alguna residència.
 

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia valencià ha confirmat la interlocutòria que posa fi a la instrucció de la peça del cas Gürtel referida a les contractacions de la Generalitat per al pavelló valencià de Fitur, i per la qual es processen catorze persones.



EFE / València

El tribunal ha desestimat els catorze recursos d'apel·lació presentats contra aquesta interlocutòria, en què, entre altres persones, es processa l'exvicepresident del Consell Vicente Rambla i les exconselleres de Turisme Milagrosa Martínez i Angélica Such, en apreciar indicis de tràfic d'influències i prevaricació.

Fonts del Tribunal Superior de Justícia han informat que la resolució de la Sala Civil i Penal confirma la citada interlocutòria de 12 de desembre i el següent pas serà dictar-ne una acordant judici oral o de sobreseïment, segons es considere.

El tancament de la recerca referida a les contractacions del Govern valencià per al seu pavelló en Fitur suposa la conclusió d'una de les sis peces obertes sobre suposat finançament irregular del Partit Popular al País Valencià.

L'origen d'aquesta causa de suposat finançament irregular té el seu origen en la recerca iniciada el 2009 sobre una presumpta trama de corrupció, la xarxa Gürtel, l'avanç de la qual va donar lloc a peces separades en diferents òrgans judicials.

La tercera peça, la instrucció de la qual dóna per finalitzada la resolució feta pública hui, investiga la possible prevaricació i suborn en la contractació de la Generalitat amb l'empresa Orange Market, de la xarxa Gürtel, pel pavelló de Fitur entre 2005 i 2008, durant l'etapa del govern de Francisco Camps.

El magistrat instructor del cas a València, José Ceres, va citar a declarar entre abril i maig de l'any passat els responsables de la presumpta xarxa corrupta, empresaris i diversos càrrecs del PP, entre ells, sis diputats autonòmics.

Catorze imputats, entre ells els suposats capitosts de la trama Álvaro Pérez, 'El Bigotes', i Pablo Crespo, així com Rambla, Martínez i Such, van presentar sengles recursos d'apel·lació contra la interlocutòria però el tribunal ha desestimat les al·legacions de les defenses i ha confirmat el tancament de la instrucció i el seu processament.
 

El secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha afirmat que el PP valencià està "dividit, fragmentat i trencat" i que el "tripartit real que governa" al País Valencià és el que formen "els seguidors de Fabra, de Camps i dels imputats".

Europa Press / València
 
Puig s'ha expressat d'aquesta manera en el programa Bon Matí de Canal Nou, en la seua primera entrevista en la televisió autonòmica des de la seua elecció com a màxim dirigent dels socialistes valencians el març de l'any passat.
 
Tant en la salutació com en el comiat, el presentador d'aquest espai, Xavi Carrau, li ha donat la mà a Puig i ha assegurat que ha estat un "plaer poder conversar aquest matí" amb ell.
 
El màxim dirigent dels socialistes valencians ha respost a preguntes sobre la corrupció, finançament, l'AVE a Alacant, el tripartit o les diferències amb el seu portaveu en el partit, Francesc Romeu, entre d'altres assumptes, durant al voltant de mitja hora.
 
Part de l'entrevista s'ha centrat en les aspiracions socialistes amb vista a les pròximes eleccions autonòmiques i la possibilitat d'establir un tripartit per a governar. En aquest sentit, Puig ha assegurat que les enquestes assenyalen que el PP "ha perdut la majoria absoluta i social" i que el PSPV s'esforçarà per a "liderar aquesta majoria social".
 
El PSPV, ha afirmat que està fent un treball de ʺpermanent, de gota malaiaʺ per a vertebrar el País Valencià i oferir un projecte polític que es basa en la "regeneració democràtica i la transparència "perquè hi ha hagut molta corrupció", a canviar el model econòmic dels grans esdeveniments i l'urbanisme, i apostar per un "nou model de gestió de la Generalitat i un nou model de finançamentʺ. Puig ha advertit en aquest sentit, que la Generalitat, en 2015 "no serà viable i no podrà pagar a ningú".
 
El secretari general del PSPV ha criticat els processos de ʹprivatitzacióʹ del Consell i ha assegurat que en cas de governar posaran en marxa un "pla de rescat per a garantir el servei públic".
 
"Discrepàncies"
 
A preguntes dels periodistes presents en el programa respecte les diferències amb el portaveu del PSPV, Francesc Romeu, amb motiu del debat sobre la monarquia i que  qualificara de "burla" l'abstenció del PSPV en Les Corts i si seguirà en el seu càrrec, Ximo Puig ha dit que respecta aquesta opinió tot i que no la comparteix, però no s'ha pronunciat sobre la seua continuïtat en el càrrec.