Crevillent contra el macroabocador. Recentment es va realitzar una assemblea de veïns a la casa de cultura, on es va constituir la plataforma ciutadana ʹCrevillent No al macroabocador - Crevillent No al macrovertederoʹ.

En la reunió, on van acudir ciutadans, associacions i diversos col·lectius de Crevillent, es va marcar com a objectiu principal evitar la instal·lació d'un macroabocador de residus urbans als peus de la Serra de Crevillent, terme municipal d'Albatera.
 
El portaveu de la plataforma, Francesc Candela, va dir: "Volem que l'Ajuntament es pronuncie desfavorablement respecte la instal·lació del macroabocador a la Serra de Crevillent. A més, pressionarem el consistori perquè adopte un nou model de gestió de residus urbans que evite microabocadors dispersats pel municipi".
 
Així, la plataforma naix amb la intenció d’apostar clarament per la recollida selectiva i el reciclatge real i treballarà per conscienciar els ciutadans de Crevillent sobre aquest problema i les possibles solucions.
 
A dia de hui, la plataforma està formada per un total de 15 associacions i partits polítics que s'oposen al macroabocador per diverses raons.
 
D'una banda, el greu perjudici que aquestes instal·lacions poden suposar per a la salut de les persones: s'emplaçaria just sobre els canals del Taibilla que porten l'aigua que es consumeix a Crevillent, a més, s'han fet estudis que demostren que el nombre de càncers, malalties respiratòries i al·lèrgies és major en les poblacions properes als abocadors.
 
D'altra banda, cal esmentar les conseqüències ecològiques derivades de la instal·lació d'aquesta infraestructura: contaminació d'aigües subterrànies, emanació de gasos nocius, augment del risc d'incendis, degradació del paisatge proper per la presència de residus transportats pel vent, etc.
 
Fins i tot es veurien perjudicades les espècies de fauna i flora de la Serra de Crevillent i els seus voltants. D'entrada, per la presència de grans quantitats de gavines que desplaçarien moltes espècies ornitològiques autòctones; però també pel fet d’estar prevista la instal·lació de l'abocador en una zona amb espècies de flora autòctones i úniques que podrien desaparéixer.

El Centre de Cultura Contemporània Octubre ofereix aquest dijous, a les 19 hores, l’acte d’aniversari de La Ruta del Despilfarro i el debat col·loqui De la crisi social a la crisi del periodisme a València. En aquest acte intervindran, entre altres el coordinador i editor de laveupv.com, Moisès Vizcaino. També estaran Antoni Rubio, Toni Martínez i Miguel Ángel Ferris. El debat estarà moderat per Teresa Galindo.
 

RedactaVeu / València
 
La crisi de la societat valenciana és, com tothom podrà convindre, la resultant de moltes circumstàncies que s’han acumulat durant la Transició democràtica i especialment en els darrers quasi 20 anys de majories absolutes conservadores a la ciutat de València i al País Valencià.
 
Des de ʹLa Ruta del Despilfarro' primer i les ʹRutes Ciutadanes de Valènciaʹ després, "hem promogut el coneixement ciutadà dels fenòmens de la corrupció política, el balafiament de les finances públiques, les retallades i desmantellament dels serveis públics, l’abandonament cultural i patrimonial valencià i, properament, la desprotecció del medi ambient i la privatització dels Parcs Naturals".
 
Tot i això, l’ocultació durant massa temps d’aquestes greus realitats que ara ens esclaten de colp i han provocat un col·lapse social generalitzat, "només és possible quan les garanties per exercir les llibertats d’expressió i el pluralisme informatiu han anat desapareixent amb el reforçament del control mediàtic des dels centres de poder econòmic i polític".
 
València, moltes vegades "capital de la corrupció i la impunitat més absoluta dels seus responsables, pateix majoritàriament un periodisme que, per a molts ciutadans, no està exercint la seua funció de control social i per tant, col·labora d’una forma o altra amb el ʹsilenci i complicitatʹ que demanen les autoritats públiques per continuar abusant del poble valencià", segons els organitzadors.
 
En el debat De la crisi social a la crisi del periodisme a València "hem volgut oferir algunes de les veus crítiques amb la situació del periodisme a la capital, partint de l’article d’Antoni Rubio a Economía Digital titulat El país de los periodistas adoctrinados com a reflexió inicial, i amb el rerefons de la realitat viscuda com a crua realitat per a l’anàlisi".
 
"Esperem que l’Era ʹpostʹ que s’albira amb la creixent mobilització i l’enfonsament electoral conservador, un nou periodisme crític i autocrític al servei de la ciutadania s’impose al de les cloaques del servilisme mediàtic present".
 
Aquest acte està organitzat pel col·lectiu Xarxa Urbana i La Ruta del Despilfarro, amb la col·laboració de l'Octubre CCC.
 
Participen:
-Antoni Rubio, membre de l'executiva de la Unió Periodistes Valencians
-Moisès Vizcaino, coordinador del periòdic digital La Veu del País Valencià
-Toni Martínez, fundador del periòdic La Marea de la Cooperativa Más Público
-Miguel Angel Ferris, promotor del Col·lectiu ʹXarxa Urbanaʹ i de ʹLa Ruta del Despilfarroʹ
-Modera: Teresa Galindo L., periodista de ʹRutes Ciutadanes de Valènciaʹ

 

Hui fa un any, que el mestre Bausset assistia per última vegada a la tertúlia dels dilluns. Després de més de 60 anys!!

El 21 de maig de 2012, hui fa un any, mon pare assistia per última vegada a la tertúlia d’El Micalet. Després de més de 60 anys de tertúlia, eixe dia mon pare, intuïtivament, s’acomiadava dels amics de tants i tants anys. Uns amics que, els últims mesos de la vida de mon pare venien a l’Alcúdia a per ell (quan les meues germanes no podien portar-lo a València) per tal d’assistir a la reunió dels dilluns. Mon pare va mantindre aquella tertúlia com un signe de llibertat i de diàleg. Per això, Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral El Micalet i amfitrió de la tertúlia digué: “Bausset és un clar referent i l’exemple que cal imitar”.
 

Aquesta tertúlia, fundada els anys quaranta per mon pare i per Joan Fuster, es reunia el dilluns, aprofitant que era el dia que la Societat Filharmònica organitzava el concert setmanal, al qual acudien Bausset i Fuster. En una València grisa, acostumada al pensament únic i on estaven prohibides les reunions de més de tres persones, aquella tertúlia va significar un espai de llibertat i de valencianisme.

En les nombroses cartes que Joan Fuster adreçà a mon pare, hi ha contínues referències a la tertúlia, on l’escriptor de Sueca deia que no podria vindre a la reunió, o que sí que ho faria.
Així, el 7 de maig de 1952, Fuster li deia a mon pare: “Per una sèries de circumstàncies que no he pogut defugir, no he estat a València cap dilluns de les últimes setmanes. Dilluns que ve, però, hi seré. Aniré després de dinar al cafè de la plaça del Cabdill. Supose que tu també vindràs. Tinc ganes, moltes ganes de xarrar amb tu”.

En una carta que li arribava a mon pare (ho anotava ell mateix) el 28 de juny de 1952, Fuster escrivia: “Tampoc aquesta setmana no seré a València. Tinc obligacions inajornables, justament dilluns. Espere que a l’altre dilluns sí que ens podrem veure. Ja saps que m’agrada moltíssim tenir ocasió de xarrar amb tu i comentar tantes i tantes coses”.
 

1- Joan Puchalt    2- Antoni Signes  3- Josep Maria Ruix  4- Vicent Moreno  5- Joan Carles Jover   6- Francesc Llorens  7- Eduard Guillot 8- Josep Miquel Bausset   9- Agustí Ventura  10- Rafel Buforn  11- Rodolf Soler   12- Ramon Trullenque   13- Josep Lluis Bausset 14- Francesc Jover 15- Vicent Micó 16-Vicent Moreno (fill)

El 22 de setembre de 1952, Fuster deia: “Benvolgut Bauset: ahir am vaig trobar amb la teua carta. Materialment ja no tenia temps d’avisar-te i d’evitar que anares avui a València. Lamente molt que passe tant de temps sense que ens puguem veure i xarrar una estona”.
El 5 de febrer de 1953: “Dilluns que ve tampoc podré venir a València”.

I el 9 d’abril de 1953: “Dilluns 30 de març tampoc no vaig anar jo a València, però despús-ahir-l’altre, sí: sabia, o suposava, que per ser segon dia de Pasqua no vindries, però vaig estar-me una estona al Barratxina”.

El 29 d’agost de 1953 Fuster escrivia: “Benvolgut  Bauset: Dilluns que ve –despús-demà- aniré a València. T’esperaré en el cafè Trocadero”.

I el 6 de març de 1954: “Benvolgut Bauset: un penosíssim incident m’obligarà, probablement, a no anar a València dilluns que ve. Ahir a la nit ma mare, que com ja saps patia d’hipertensió, va sofrir un petit atac. Avui el metge li ha notat una certa milloria”.

El 9 de juny de 1954, després de comentar-li a mon pare el viatge que tenia previst fer a Barcelona i després a Mallorca, Fuster li deia: “Tornaré a València –calcule- cap a finals de la setmana que ve. Ja ens veurem, doncs, un dilluns o altre”.

I el 16 de juliol, Fuster escrivia: “dilluns que ve, probablement, no aniré a València. M’han invitat al III Congrès de Poesia, que enguany es celebra a Santiago de Compostela, i tinc el projecte d’assistir-hi”.

En una postal segellada a Sueca el 15 d’octubre de 1954, Fuster escrivia: “Dilluns que ve després de dinar, t’espere en el Club”.

I el 12 de febrer de 1955, en una menuda tarja de visita, deia: “Dificultats sorgides a última hora, m’impediran anar a València dilluns que ve, com havíem quedat. Fins l’altre, doncs”.

I tres mostres més, de les moltes cartes que Fuster li escrigué a mon pare.

El 26 d’agost de 1955, en una tarja de visita, Fuster deia: “T’espere dilluns!”
 

També en una altra tarja de visita, el 4 de novembre de 1955, Fuster escrivia felicitant mon pare pel meu naixement, el 24 d’octubre i per una intervenció quirúrgica (resolta satisfactòriament) que se’m va fer acabat de nàixer: “Enhorabona! El dia de Tots Sants vaig telefonar a la clínica preguntant per tu, però no hi eres. Em van dir que la mare i el fill seguien bé. Espere que ens veurem dilluns que ve, si no hi ha res de nou”.

Finalment, el 17 de novembre de 1955 Fuster deia: “Dilluns que ve vindrà al Club Sanchis Guarner. Confie que tu també hi vindràs”.

La reunió, amb el temps, va anar canviant de lloc: del Club Universitari del Seu, al carrer de les Comèdies, a la Casa de Catalunya, al carrer de la Pau, i de la cafeteria Oeste, a les cafeteries Oltra, San Patricio i finalment a El Micalet. Pel que jo sé! Fins i tot, alguna vegada, quan mon pare estava malalt, els amics de la tertúlia havien vingut a ma casa, per fer allí la reunió.

Amb el pas del temps, als primers integrants de la tertúlia van anar afegint-se M. Tarradell, J. Reglà o Emili Giralt, que s’havien incorporat a la Universitat. O els germans Codonyer, Josep Vañó, Gaspar Lloret, Josep Iborra, Enric Tàrrega...O Sanchis Guarner en tornar de Mallorca. I també les personalitats del món de la cultura que venien a València, es feien present en aquella tertúlia: J. Mª de Casacuberta, Josep Pla o Francesc de B. Moll

Entre els tertulians que he conegut i que ja no es troben entre nosaltres, no puc deixar de mencionar l’estimat Francesc Ferrer Pastor, Joan Garai, Ramir Peris o Josep Ibanyes.

Actualment, són membres de la tertúlia F de P. Burguera, Ramon Trullenque, Agustí Ventura, Francesc Jover i el seu fill Joan Carles, J. Mª Ruix, Vicent Micó, Antoni Signes, Vicent Moreno i el seu fill Vicent, Ginés Gonzàlez, Francesc Llorens, Rodolf Soler, Joan Puchalt, Rafel Buforn i Eduard Guillot.

Aquesta tertúlia tan heterogènia (amb rectors, advocats, metges, economistes, psicòlegs, pintors o historiadors) està formada per hòmens que, seguint l’exemple de Fuster i de mon pare, lluiten en contra del pensament únic, la intolerància o les imposicions i el domini dels uns sobre els altres. El nexe d’unió d’aquest grup tan divers (amb creients, agnòstics i ateus) el constitueix un fort sentiment de pertànyer a un poble menyspreat, que estima la llengua i la cultura dels valencians. A més, els membres de la tertúlia dels dilluns han estat sempre preocupats per la corrupció d’alguns polítics i les campanyes publicitàries dirigides a confondre i enganyar l’opinió pública. No cal dir que tots ells aposten pels Drets Humans i per una educació que forme en valors i que promoga la veritat i la tolerància.

Com ha dit el bon amic Ramon Trullenque, “la tertúlia dels dilluns és un espai de llibertat que ens mantenia la il·lusió de que les coses canviarien per a bé i on hi acudíem per parlar de tot allò que no era possible fer al carrer”.

Per la seua part, Burguera creu que la tertúlia “servia perquè els valencianistes que no ens coneixíem ni sabíem de la nostra existència, establírem contacte i anàrem fent un caliu nacionalista”.

Com m’ha dit Francesc Puchalt, un altre amic de la tertúlia, “Bausset era un valencianista apassionat, exemple de bonhomia, de fermesa en les conviccions, d’humilitat i d’humanitat”. Per això, “optimista davant els problemes, tornava les cartes del banc que li arribaven en castellà,  queixant-se al director pel fet que no li arribaven en la nostra llengua”.

Mon pare (que, amb fred o calor, no es perdia mai la tertúlia dels dilluns) va assistir per última vegada a aquesta reunió el 21 de maig de l’any passat. Va ser com el comiat als bons amics dels dilluns!

Com ha dit Ramon Trullenque, “els professors d’Història de la nostra Universitat, ja inclouen entre els fets més importants, previs a la democràcia i entre les activitats nacionalistes, la tertúlia dels dilluns”. I com m’ha dit recentment l’amic Trullenque, “A la Tertúlia podíem expressar unes actituds crítiques, per més que de l’amic Bausset aprenguérem la tolerància i el respecte a les opinions dels altres, doncs ell era un home del seu temps, culte i preocupat per tot el que afectava al seu País. Però sobretot, Bausset  era una bona persona”.


Monjo de Montserrat

El barri de Benimclet ja està preparat per viure una nova jornada cultural i lúdica. 'Benimaclet t’estime' escalfa motors per al dia gran, el pròxim 1 de juny. Abans, la festa està assegurada amb la projecció de la pel·lícula Enxaneta, aquest divendres, o la II Setmana de la Bicicleta, el dia 31 d’aquest mes. Festa popular, de carrer, amb un únic objectiu: "fer ben visible, a través de la nostra llengua i tradicions, la nostra essència d’ésser poble".

RedactaVeu / València

Més tard que mai, però amb no menys ganes, il·lusió i força, arriba 'Benimaclet t’estime 2013ʹ, el festival que els mateixos organitzadors qualifiquen com "el batec d’un poble rebel, alegre i crític per tombar murs i tanques i fer ben visible, a través de la nostra llengua i tradicions, allò que altres ens neguen i amaguen: la nostra essència d’ésser poble".

La plataforma Benimaclet Viu no ha escatimat en el seu recurs principal, el coratge i l’espenta de la gent que voluntàriament hi col·labora, per enllestir una jornada cultural i lúdica que sense dubte superarà amb escreix totes les precedents.

Tindrem ja un primer aperitiu aquest divendres, 24 de maig, a les 20 hores, a la seu de l’Assemblea de Veïns (carrer Masquefa, 5), on presentaran la pel·lícula Enxaneta, un magnífic documental sobre el món de les muixerangues o castells (també dits antigament 'ball de valencians') realitzat per Paulí Subirà i amb música de Borja Penalba (amb web pròpia on podreu trobar tots els detalls).

El segon apuntament serà ʹla vespraʹ, divendres 31 de maig, al carrer Baró de Sant Petrillo, on, a les 20 hores tindrà lloc la cloenda de la II Setmana de la Bicicleta de Benimaclet amb sopar de pa i porta i després, a les 22 hores, a la seu del Centre Instructiu Musical de Benimaclet - El Musical, es farà una nova jam session - taller de ball de música popular i tradicional, comandada per Xavi Folch, Pep 'Mama' Juste i Amadeu Vidal i amb Vicent Marín i Anna Codonyer com a mestres de ball. Si sou músics i voleu participar, només heu de portar el vostre instrument al llom i afegir-vos al trio de base esmentat. En canvi, per a ballar, "només cal venir ben carregats d’energia i bon humor i, per a gaudir, només cal un mica de curiositat i sensibilitat".

Dissabte 1 de juny, el dia gros, la gent de ʹBenimaclet Viuʹ ocuparà, ja de bon matí, la Plaça de Benimaclet per enllestir tota la infraestructura de la jornada. Cap a les 11 hores s’iniciarà la trobada d’entitats, on les associacions i col·lectius de Benimaclet i convidades "que treballen per la millora del nostre poble i la nostra ciutat, per la seua habitabilitat, humanització i cohesió social des de tots els aspectes de la nostra cultura secular mostraran la seua intensa activitat amb l’afany de trobar sinèrgies i sumar esforços".
 

Encara de manera molt provisional i sense confirmar, hi seran l’Assemblea de Veïns, la colla de tabals i dolçaines Estrela Roja, la Colla de Dimonis, l’Associació de Veïns i Veïnes, l’Escola de Música del Centre Instructiu Musical (CIM) de Benimaclet, el seu espai sociocultural El Musical i la televisió MagaCIM TV, el Centre Social Terra, Arran, els Horts Urbans, la Colla Excursionista de Benimaclet, Benimaclet Entra, la llibreria La Traca, Pobles contra la Troika, Ca Revolta, el Racó de la Corbella, el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), la Muixeranga de València i més que encara estan pendents d’encaixar la data.

Festa familiar

I com ʹBenimaclet t’estime 2013ʹ serà, com sempre, una festa familiar, tant els més menuts com el més grans podran gaudir de bona diversió amb tallers musicals, de manualitats, artístics, de danses del món, muixerangues, maquillatge, teatre invisible i de jocs diversos, als quals se sumarà el ja habitual taller de ball popular i tradicional, la preparació per al gran ball de la vesprada, tot això amb col·laboració del CIM Benimaclet, El Musical, Muixeranga de València, Arran, Grup de Teatre de l'Oprimit de la Universitat Lliure de Benimaclet, l’IES Patacona i el grup de danses L'Esvaraeta.

A les 12 hores serà la inauguració oficial de la festa, amb la cercavila guiada per la colla de dolçaines i tabals Estrela Roja de Benimaclet pels carrers antics del poble, escortat pels gegants de l’Assemblea de Veïns, els ben coneguts Moro Maclet i Tirant Lo Blanch, més el gegant Arrancapins com a convidat d’honor. Després de la cercavila, es presentarà la nova geganta de Benimaclet, construïda a iniciativa de ʹBenimaclet Viuʹ i amb la col·laboració de Lluerna Teatre i procedirem al seu bateig amb el nom guanyador del concurs ja obert a les escoles de Benimaclet.

A les 14 hores serà el dinar popular, a la mateixa plaça de Benimaclet, a càrrec dels excel·lents cuiners del Centre Social Terra. Per fer la previsió adequada, cal que indiqueu la vostra participació amb antelació, personalment o al correu: centresocialterra@gmail.com.
 

A les 16 hores, a l’hora del cafè i el gotet de mistela, començarà la IV Fira de Música de Benimaclet, amb un intens recorregut per la producció musical del País Valencià coordinat per Ernest Estornell i Àlvar Carpi. Enguany, a més del musicòleg Josep Vicent Frechina, comptaran amb la col·laboració de la periodista i presentadora Amàlia Garrigós per assabentar-nos de totes les novetats. Molt provisional encara, "perquè açò de la música costa d’encaixar, podem dir que participaran amb breus actuacions en directe Jesús Barranco (Gent del Desert), Tomàs de los Santos, Carles Enguix, Rafa Xambó, Rodamóns, Mugroman, Indefinits, Poetes Anònims, Becaires, Hugo Mas i Pellikana, en espera que es produïsquen més confirmacions, que de segur hi hauran (anirem actualitzant la informació al blog)". Hi serà també present el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) i les productores (a falta de confirmació) Mésdemil, Comboi Records i La Casa Calba.

Arribades les 19.30 hores i després del bon repàs musical, serà el moment de la disbauxa amb el Gran Ball a la Plaça resseguint sense defallir els ritmes de Tres Fan Ball, el conegut grup de música popular i tradicional: l’ocasió perfecta per demostrar tot allò aprés al taller matinal de divendres o simplement per a passar-s’ho d’allò més bé.

A les 21 hores, per fi, ʹdescansaremʹ, amb el relaxat recapte del sopar de pa i porta, sempre a la Plaça de Benimaclet, i acabarem el ʹBenimaclet t’estime 2013ʹ amb una gran dansa a càrrec del grup L’Esvaraeta i tothom que es vulga afegir.

Fotos: Benimaclet Viu

La diputada d’Esquerra Unida, Marina Albiol, ha exigit al Partit Popular una postura clara sobre el 'fracking'. La representant d’esquerres afirma que és el govern autonòmic del Partit Popular el que donarà les pertinents autoritzacions i permisos per realitzar el 'fraking' a l’empresa Montero Energy, i per tant, és el que té l’última paraula en tot l’assumpte.

RedactaVeu / País Valencià

La diputada d’Esquerra Unida, Marina Albiol, ha exigit al Partit Popular una postura clara sobre el mètode de prospecció d’hidrocarburs per fractura hidràulica, "un partit polític no pot tindre vint opinions diferents sobre una mateixa problemàtica, el PP ha d’aclarir-se d’una vegada", i afegeix, "la divisió entre els municipis governats pel PP i la Diputació de Castelló i el Consell, només ens deixa clar el seu oportunisme polític".

La representant d’esquerres afirma que és el govern autonòmic del Partit Popular el que donarà les pertinents autoritzacions i permisos per realitzar el 'fraking' a l’empresa Montero Energy, i per tant, és el que té l’última paraula en tot l’assumpte, "exigim al Consell que escolte el clamor majoritari de les poblacions de les comarques del nord, siguen del PP o d’altra formació política, contra la fractura hidràulica, perquè un govern no hauria d’anar en contra dels ciutadans i ciutadanes".

Albiol afirma que el Partit Popular està fent en l’assumpte de la fractura hidràulica el que acostuma a fer en els temes mediambientals i que afecten la salut i qualitat de vida de les persones, "recolzar els interessos de les empreses i els seus guanys econòmics a nivell de Diputació de Castelló i de Generalitat Valenciana, mentre els municipis afectats defensen els interessos dels ciutadans, un joc clarament demagògic al qual ja ens tenen acostumats i que no convenç a ningú".

La parlamentària afirma que el que està en joc "no és un grapat de vots, sinó l’ecologia de la zona, la salut de les persones, i l’economia rural tradicional. No anem a permetre que el ʹfrackingʹ pose en perill la manera de guanyar-se la vida d'aquestes poblacions per una més que qüestionable i hipotètica febre de cerca d'hidrocarburs".

La diputada finalitza reclamant tant al govern autonòmic com a l'estatal que desenvolupen les energies renovables al nostre territori i que d'aquesta manera, "la dependència dels combustibles fòssils siga cada vegada menor, no al contrari".

Compromís per la Pobla de Vallbona ha presentat una proposta en la qual pretenia una condemna al feixisme i el canvi del carrer José Antonio Primo de Ribera pel del jove Guillem Agulló. L’equip de govern (PP) ni tan sols va permetre el debat de la moció. A més, segons denuncia Compromís, l'ajuntament ha canviat, d'amagat, el nom oficial i ha eliminat 'Primo de Rivera' per deixar-lo únicament com a carrer ʹJosé Antonioʹ.

RedactaVeu / La Pobla de Vallbona

Compromís per la Pobla de Vallbona ha denunciat que el Partit Popular d'aquest municipi ha rebutjat una proposta de la coalició per canviar el nom de José Antonio Primo de Rivera pel de Guillem Agulló d'un dels carrers principals del nucli urbà. La moció presentada per Compromís s'ha rebutjat i, per tant, el carrer continuarà amb la mateixa denominació "tot i que l'ajuntament ha canviat, d'amagat, el nom oficial i ha eliminat 'Primo de Rivera' per deixar-lo únicament com a carrer ʹJosé Antonioʹ.

La proposta de Compromís es va presentar en el decurs de la darrera sessió plenària en què es pretenia d'un costat una condemna unànime de qualsevol apologia o violència feixista, neonazi o d'altre tipus al municipi. Alhora també es demanava el canvi del carrer José Antonio Primo de Rivera -fundador de la Falange Española- pel del jove antifeixista Guillem Agulló, assassinat a Montanejos el 1993 a mans d'un grup neonazi.

El PP incompleix la llei de Memòria Històrica que va entrar en vigor en desembre de 2007 on s'indica -en el seu article 15- que les administracions públiques "prendran les mesures adients per a la retirada dels escuts, insígnies, plaques i d'altres objectes on s'exalte la insurrecció, la guerra civil espanyola o la repressió de la dictadura", argumenten.

Compromís lamenta que durant el plenari el Partit Popular ni tan sols va permetre el debat de la moció, presentada per la via d'urgència, -va ser l'únic partit que va votar en contra- com tampoc no va expressar públicament la seua postura sobre la qüestió.

La Pobla és un dels pocs municipis valencians on encara hi ha una abundància de carrers, nomenclatura i ubicacions amb records evidents a l'època franquista o antidemocràtics. De fet, no va ser fins a les darreries de l'any 2005 que es va treure el bust de Franco d'una plaça ben cèntrica, gràcies a la coalició de govern progressista formada, aleshores pel Bloc, PSPV i OIV. Entre les reminiscències franquistes als carrers de la Pobla, cal recordar-ne els casos d'Angel del Alcázar, Calvo Sotelo, el tinent coronel Guillermo Roch o el cementiri municipal on hi ha una capella dedicada als morts del conegut com a ʹbàndol nacionalʹ, tot i ser un emplaçament gestionat i finançat íntegrament per l'ajuntament.

 

Antic cartell amb el nom José Antonio Primo de Rivera


Ara ja no apareix

Compromís per la Pobla, ha censurat que La Pobla siga "un dels escassos indrets valencians coneguts pels records franquistes a causa de la tèbia política del Partit Popular, que no rebutja clarament qualsevol relació amb la dictadura franquista".

Segons Compromís, "ha tornat a quedar en evidència que el PP del nostre poble continua fidel als seus orígens franquistes, rebutjant debatre la moció de Compromís i deixant molt clar que, per a ells, un jove assassinat en plena democràcia per feixistes no mereix absolutament cap reconeixement públic, mentre que un ideòleg de la dictadura franquista sí que el mereix".

Periodistes valencians, associats a la Unió de Periodistes Valencians, en situació d'atur impartiran classes en Instituts d'Educació Secundària del País Valencià amb l'objectiu de fomentar entre els alumnes l'esperit crític, l'interès i la reflexió sobre l'actualitat a través de la lectura de la premsa. El projecte, que s'iniciarà en el curs 2013-14, es dirigeix als alumnes de 3r i 4t d'ESO. La iniciativa també es desenvolupa a Madrid, Catalunya i Andalusia.

RedactaVeu / València

El president de la Unió de Periodistes Valencians, Sergi Pitarch, i el director territorial de 'la Caixa' a Llevant i Múrcia, Bibiano Martínez, han signat a València un acord per posar en marxa el programa 'La premsa a les escoles', dirigit al foment de la lectura de premsa en Instituts d'Educació Secundària del País Valencià.

La iniciativa parteix del consens de les dos institucions sobre la importància que el coneixement de l'actualitat té en la formació integral dels futurs universitaris. A través d'aquest projecte, al qual l'Obra Social 'la Caixa' destina 12.000 euros, la Unió de Periodistes Valencians es dirigeix als alumnes de 3r i 4t d'ESO en IES del País Valencià.

Un periodista professional designat per la Unió de Periodistes Valencians actuarà com a dinamitzador dels grups amb tres objectius: fomentar el coneixement dels mitjans de comunicació, promoure el respecte al pluralisme informatiu i crear consciència sobre la necessitat d'estar informats. Al País Valencià, l'estimació inicial és que durant la primera edició de la iniciativa el projecte puga arribar a 10 IES de tot el territori.

Per a Bibiano Martínez, director territorial de 'la Caixa' a Llevant i Múrcia, la col·laboració ratifica una vegada més "el compromís de la nostra entitat amb la promoció del coneixement entre els nostres escolars des dels valors de la reflexió, el diàleg i la confrontació tolerant dels criteris que representen els mitjans de comunicació, claus en la salut democràtica de la nostra societat".

Sergi Pitarch, president de la Unió de Periodistes Valencians, corrobora el compromís adquirit amb Obra social 'La Caixa', ja que la signatura d'aquest conveni, a més de generar ocupació entre els periodistes associats, servirà perquè l'alumnat siga conscient de la importància que tenen uns mitjans de comunicació objectius i plurals en la seua formació. "Els mitjans de comunicació són eines bàsiques, fonamentals en la nostra societat, que influeixen en els nostres hàbits de consum, polítiques, creences, gustos i comportaments".

Anàlisi de l'actualitat

Les sessions s'organitzen al voltant de temes d'actualitat, que es consensuen amb els responsables del centre. Els temes seleccionats han de ser d'utilitat per a l'alumnat i, preferentment, assumptes amb els quals se senten identificats: la precarietat laboral, la crisi econòmica, el canvi climàtic, les drogues i les seues conseqüències ...

En cadascun dels centres es duen a terme dos sessions de treball. En la primera, el periodista fa una introducció sobre què és el periodisme i els diferents gèneres (notícia, entrevista, articles, reportatges) que trobaran en un diari. En aquesta primera sessió, facilita als alumnes diferents notícies publicades als diferents mitjans de comunicació amb l'objectiu que els joves coneguen l'enfocament que se li dóna a la informació depenent del mitjà en què es publique.

La segona sessió reprodueix el format d'una roda de premsa per fomentar la participació dels alumnes, que pregunten al periodista al voltant d'un assumpte de l'actualitat que prèviament ha exposat a l'aula. D'aquesta manera, a partir de la seua experiència personal, el periodista tracta de transmetre als joves la necessitat d'estar informats. Amb posterioritat, els escolars realitzen un treball sobre l'esdevingut durant la trobada.

 

El diputat d’EUPV-Els Verds, Ricardo Sixto, preguntà al Govern el passat novembre per la contractació de l’executiu amb Over Marketing, però davant la manca de respostes, en març, va registrar una petició per convertir la pregunta oral en escrita (finalment la pregunta oral s’ha incorporat a la compareixença en el Congrés del secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, aquest dimecres).

Sixto ha recordat que l’empresari propietari d’Over Marketing "es va autoinculpar davant el jutge Castro per participar en el presumpte finançament il·legal del Partit Popular" i ha destacat els vincles de l’expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana, amb la mercantil que "es va fer d’or durant el seu mandat autonòmic i va continuar rebent contractes milionaris amb Zaplana com a ministre de Treball".

El diputat d’EUPV-Els Verds en el Congrés espera que el secretari d’Estat d’Administracions Públiques explique com va justificar Over Marketing els treballs pels quals va facturar més de cinc milions d’euros al Ministeri de Treball en l’època de Zaplana. Sixto ha assenyalat que: "Over Marketing fou el pròleg de la trama Gürtel si atenem a l’àrea d’influència: les Illes Balears, el País Valencià, Madrid i Castella la Manxa".

La comunitat educativa es concentrarà dijous per a protestar per l’aprovació de l’avantprojecte LOMQE. Les mobilitzacions es concreten en concentracions a Delegacions i Sotsdelegacions del Govern a Alacant, València i Castelló.

RedactaVeu / País Valencià

Amb el lema: 'Aturem la LOMQE' la comunitat educativa es concentrarà dijous per a protestar per l’aprovació de l’avantprojecte d’una llei que suposarà un retrocés en drets lingüístics en un territori com el País Valencià, malmès per les retallades.

Així, STEPV proposa una mobilització a la comunitat educativa i a la societat valenciana en general, per posar fre a la llei, que traslladarà a les plataformes per l'ensenyament públic i a la resta d'entitats compromeses amb un ensenyament públic, laic, integrador, de qualitat i en valencià.

Aquestes mobilitzacions es concreten en concentracions a Delegacions i Sotsdelegacions del Govern a Alacant, València i Castelló a les 19 hores. També davant dels ajuntaments de la resta de localitats valencianes, el pròxim dijous.

L'aprovació divendres passat pel Consell de Ministres del projecte de LOMQE demostra la "prepotència" del Govern i el seu "allunyament" del conjunt de la comunitat educativa, que el passat dia 9 de maig, va demanar, amb una gran mobilització al conjunt de l'Estat, que es retirés l'avantprojecte i que s'iniciés un procés negociador per acordar les mesures que s'han de prendre per millorar el sistema educatiu.

Per tot això, si s'aprova, STEPV llançarà una campanya per la insubmissió a l'aplicació en els centres perquè no s'aplique la LOMQE.

En aquest sentit, el president de FAPA-València, Josep Ricart Revert, ha denunciat que al País Valencià "hi ha alumnes que tan sols mengen un cop al dia, escoles que cauen per manca de manteniment, xiquets a qui no els paguen el tiquet-menjador o l'abonament-llibre".

Revert ha afegit que hauria d'haver una sola Llei educativa i que tingués petites modificacions amb el pas del temps i no que els alumnes vagen "d'un costat a un altre".

"No volem retornar a l'Espanya del 60", ha dit Revert, considerant que amb els canvis en el model d'ensenyament pel que fa al català "volen aniquilar la nostra llengua". El president de FAPA-València alerta però que "no podran acabar amb el valencià i amb nosaltres, però és una pena que retrocedim. El problema no és la LOMQE és el senyor Wert".

Fins al pròxim 29 de juny, 2.200 paraigües de colors cobriran l’eix comercial del Carrer Martínez Valls d’Ontinyent dins de 'Ontinyent al carrer', la nova campanya de dinamització comercial que l’Ajuntament d’Ontinyent impulsa a través del Consell Econòmic i Social de la ciutat (CES).

RedactaVeu / Ontinyent

Desfilades, música en directe, moda, gastronomia o activitats infantils són alguns dels atractius de 'Ontinyent al carrer', la nova campanya de dinamització comercial que l’Ajuntament d’Ontinyent impulsa a través del Consell Econòmic i Social de la ciutat (CES) a l’eix comercial del Carrer Martínez Valls. El conjunt d’activitats de la campanya, que començaven el passat dissabte i es perllongaran fins al 29 de juny, han sigut presentats per l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez; el coordinador del CES, Joan Gilabert; i la presidenta de la Comissió de Foment de l’Activitat Urbana del CES, Amparo Boscà, en una roda de premsa realitzada baix els 2.200 paraigües de colors que cobriran aquest escenari urbà mentre dure la campanya.

El primer cap de setmana d’activitats va tenir lloc el passat dissabte amb una vesprada de tallers infantils dedicada al musical Mary Poppins i un posterior passacarrer, i es reprendrà cada cap de setmana amb diferents activitats que compten amb un pressupost total de 22.000 euros, dels quals 5.000 han estat destinats a l’adquisició de 2.700 paraigües, 500 dels quals s’empraran per decorar els aparadors dels establiments i la resta el propi carrer.

L’alcalde asegura que "la situació econòmica és dura però enfront d'eixa realitat podem quedar-nos quiets i no fer res o rebel·lar-nos i treballar dins les nostres possibilitats per reactivat l’economia. I per això, i de la mà del CES, estem posant en marxa una iniciativa, per a tots els públics, que convertirà la zona de Martínez Valls en l’aparador més gran de la història d’Ontinyent".

El Coordinador del CES, Joan Gilabert, convida tota la comarca "a acudir a gaudir d’aquesta completa oferta d’oci familiar" i als comerciants de tota la ciutat "a dur propostes al Consell Econòmic i Social, on volem treballar entre tots per promocionar l’activitat econòmica urbana".

La presidenta de la Comissió de Foment de l’Activitat Urbana del CES, Amparo Boscà, valora ja com a "èxit" el ressò aconseguit només començar la campanya, "ja que durant el muntatge de la decoració de paraigües, el carrer ja era un riu de gent fent-se fotografies i, el primer cap de setmana, milers de visitants van passejar per sota d'aquestos".
 

El programa d’activitats es completa amb exposició de productes al carrer i desfilades de moda; l’actuació en directe de l’Agrupació Musical d’Ontinyent i la Banda de Música de Sedaví; tallers i tast de pans del gremi de Forners d’Ontinyent i actuacions de jazz en viu; tallers de reciclatge, llepolies i de cuina, un tast de cervesa i l’actuació de Músicos de Guardia; flamenc i danses urbanes; tallers de galetes, pastes i cocteleria acrobàtica i l’actuació del grup Ecos de Sociedad.

L'Ajuntament d'Almussafes confirmà que el Dissabte Solidari va ser tot un èxit. Encara que de moment encara es desconeix la quantitat total d'aliments peribles i de productes destinats a la higiene i a la primera infància aportats durant dissabte passat dia 18, la iniciativa impulsada des del consistori i la Taula de la Solidaritat va concloure amb una gran participació ciutadana.

 

RedactaVeu / Almussafes
 
Les més de vint associacions i clubs que integren la Taula de la Solidaritat d'Almussafes- òrgan de participació ciutadana constituït a finals del 2009 per a actuar de manera efectiva davant situacions de necessitat dels veïns de la localitat, en estreta col·laboració amb les accions que s'emprenen des de la pròpia administració local – van exercir un paper clau en la iniciativa solidària celebrada durant el matí de dissabte passat en la localitat.
 
Particulars i col·lectius de la població es van bolcar en la crida pública solidària, en què va col·laborar activament el propi Ajuntament i on s’arreplegaren més de 60 caixons solidaris.
 
De fet, van ser els propis agents de participació social els que van coordinar les set taules emplaçades enfront d'edificis públics i jardins de la població.
 
"Sens dubte, tots ells, junt amb la resta de veïns i veïnes de la nostra localitat que es van acostar durant el matí per a realitzar les seues corresponents aportacions, han fet possible que el Dissabte Solidari – iniciativa impulsada per a dotar el banc d'aliments local de més recursos que ajuden a pal·liar les carències econòmiques de moltes famílies de la localitat – tinguera una resposta ciutadana massiva", explica el regidor de Benestar Social, Jesús Salesa.
 
Van ser molts els almussafenys que des de les 10 del matí i fins a les 13 hores, aproximadament, es van acostar fins a les taules per a aportar llaunes de conserves, llegums naturals i en conserva, oli, llet, galetes, sucre, pasta i arròs, entre altres aliments. Així mateix, es van comptabilitzar una gran quantitat de productes de primera necessitat destinats a la higiene personal, com el xampú i el gel, i a la primera infància, com bolquers i tovalletes higièniques.
 
El notable increment de famílies d'Almussafes amb greus problemes econòmics propiciats per la crisi i el fet que les peticions d'aliments i altres articles al banc local – emplaçat en el mateix Departament de Benestar Social – s'hagen disparat en els últims mesos, va generar aquesta resposta coordinada per part del consistori d'Almussafes i d'un dels seus organismes de participació ciutadana: La Taula de la Solidaritat.

De fet, en data de 29 d'abril, la Taula de la Solidaritat havia minvat considerablement el seu estoc, ja que tan sols disposava de 190 kg. d'arròs, 25,5 kg. de llegums, 144 kg. de pasta i 4 paquets de galletes.

 

El País Valencià és la tercera autonomia amb més factures pendents de pagament als autònoms, 670 milions d'euros, i la segona administració que més tarda a pagar a aquests proveïdors, 153 dies, per darrere solament de Catalunya, segons l'Informe de la Federació d'Autònoms ATA.

EFE / Madrid

La morositat pública i els terminis de pagament als autònoms han tornat a augmentar en els últims tres mesos, ja que les administracions públiques els deuen 4.839 milions d'euros, mentre que el termini mitjà de pagament se situa en 151 dies.

En roda de premsa, el president d'ATA, Lorenzo Amor, ha dit que malgrat l'entrada en vigor de la directiva europea de lluita contra la morositat, la quantia que es deu als autònoms ha crescut en 28 milions d'euros, en passar dels 4.811 que es devien el passat mes de febrer als 4.839 milions actuals, la qual cosa suposa que a cada autònom li deuen una mitjana de 1.600 euros.

Després de l'exposició de les dades, Amor ha dit que "un país que tarda cinc mesos a pagar als autònoms no sembla un país molt seriós". "Si enviàrem el cobrador del frac al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) tindria molta feina", ha subratllat el president d'ATA, per a qui el "cognom" de les administracions és "moroses" i açò està provocant l'augment del nombre d'aturats.

El president ha demanat al Govern que engegue una "facturació electrònica" perquè es puga comprovar la data en què la factura és registrada, un "règim sancionador" i un "compte fiscal", de manera que es puga compensar el deute amb els autònoms a través d'Hisenda i de la Seguretat Social.

Amor també ha sol·licitat que el govern pose en marxa el segon pla de Pagament a Proveïdors, que no creu que estiga abans de gener de 2014, encara que ha destacat que la solució "no està en acumular deute, sinó en complir la llei i que es pague a 30 dies".
 

L'equip de Govern de la localitat d'Oriola (Baix Segura), integrat pels Verds i PSPV, ha presentat davant la Fiscalia d'Alacant una denúncia en la qual demana investigar les contractacions de l'estand de la població a la Fira de turisme (Fitur) entre 2008 i 2011, realitzats en el mandat de l'anterior executiu del municipi, del PP, per la presumpta "concentració" en una "trama" d'empreses que van facturar més de 339.000 euros.

Europa Press / Oriola

Així ho ha explicat la portaveu municipal, Antonia Moreno, qui ha indicat que la mesura sol·licita al Ministeri Públic dur a terme "les actuacions corresponents" al voltant de la contractació de la construcció de l'estand durant les edicions de Fitur, compreses entre 2008 i 2011, a una "suposada trama" de mercantils, de "l'entorn de Bilbao", que van facturar més de 339.000 a l'Ajuntament, quan l'edil de Turisme era Mónica Lorente, l'actual presidenta del PP de la població.

En l'escrit de la denúncia, enviat pel consistori, s'exposa que després de prendre possessió, l'actual equip de govern ha tingut "coneixement de l'existència d'una sèrie de factures per serveis prestats per determinades i diferents empreses, sense haver passat ni els serveis ni la facturació pels corresponents expedients de contractació pública que serien exigibles d'acord amb la legislació vigent".

De la mateixa manera, exposa que els serveis estan relacionats amb l'adjudicació de la construcció, instal·lació i lloguer de mobiliari i altres materials dels pavellons d'Oriola en el certamen de Fitur, entre 2008 i 2011.

"Les factures, les empreses emissores, els seus conceptes, dates d'emissió i recepció, i altres circumstàncies, responen a un patró presumiblement tendent a fraccionar el preu d'una única obra i servei en diverses factures emeses per diferents mercantils, sempre per davall dels límits quantitatius de la Llei de Contractes del Sector Públic, de manera coordinada i suposadament tendent a evitar i burlar els límits i els principis bàsics de contractació administrativa", recullen els fets manifestats pels denunciants.
 

El sindicat STEPV denuncia que la proposta de llei LOMQE representa un "greu atac al dret universal de l'educació". Per eixe motiu, si finalment s’aprova, llançarà una campanya per la insubmissió a l'aplicació en els centres. Prèviament, STEPV proposa una mobilització a la comunitat educativa i a la societat valenciana en general per posar fre a la llei.

RedactaVeu / País Valencià

L'aprovació divendres passat pel Consell de Ministres del projecte de LOMQE demostra la "prepotència" del govern i el seu "allunyament "del conjunt de la comunitat educativa, que el passat dia 9 de maig va demanar amb una gran mobilització al conjunt de l'estat que es retirés l'avantprojecte i que s'iniciés un procés negociador per acordar les mesures que s'han de prendre per millorar el sistema educatiu.

Així de contundent es mostra el sindicat STEPV, qui denuncia que la proposta de llei representa un "greu atac al dret universal de l'educació, en tant que incrementarà les desigualtats socials de l'alumnat i de la societat, posa fi a la gestió democràtica dels centres, modifica les condicions laborals del professorat, impulsa la privatització i la confessionalitat de l'educació i discrimina les llengües pròpies".

Per tot això, si s'aprova, STEPV llançarà una campanya per la insubmissió a l'aplicació en els centres perquè no s'aplique la LOMQE.

Prèviament, STEPV proposa una mobilització a la comunitat educativa i a la societat valenciana en general per posar fre a la llei, que traslladarà a les plataformes per l'ensenyament públic i a la resta d'entitats compromeses amb un ensenyament públic, laic, integrador, de qualitat i en valencià.

Aquestes mobilitzacions es concreten en concentracions a Delegacions i Sotsdelegacions del Govern a Alacant, València i Castelló a les 19 hores. També davant dels ajuntaments en la resta de localitats valencianes, el pròxim dijous.

Una proposta de de reunió conjunta de la Plataforma per Ensenyament Públic, dels partits polítics, entitats socials, xarxes diverses... per construir un front comú que faça front a la LOMQE, on es proposarà una gran manifestació de la societat valenciana a favor de l'escola pública i contra la LOMQE, una mobilització als centres docents en una jornada per l'escola pública, el pronunciament dels claustres, consells escolars... contra la llei, una proposta de noves jornades de vaga abans de la seua aprovació per les Corts Generals i, finalment, una proposta als partits polítics per presentar una recurs d'inconstitucionalitat en cas que s'aprove.

Per al sindicat STEPV la LOMQE "és una contrareforma basada en principis neoliberals que busca la mercantilització i privatització del sistema educatiu (com s'està buscant la privatització de la sanitat i de tot allò públic), conté elements que busquen el desmantellament de l'escola pública i la potenciació de l'escola privada pagada amb diners públics, convertint els centres públics en subsidiaris dels privats concertats".

La LOMQE, continuen fonts dels sindicats, "afectarà negativament l'alumnat perquè el classificarà en funció del seu rendiment acadèmic (els centres podran triar fins una part de l'alumnat), legalitza la segregació per sexes, implanta itineraris en 4t d'ESO i revàlides durant tota l'escolarització". En eixe sentit, la llei "ressuscita elements com les revàlides que es donaven per desterrades del sistema educatiu".

La LOMQE "classificarà també els centres i crearà centres gueto i centres d'elit, també en el sistema públic", perquè podran triar part de l'alumnat i del professorat en funció dels programes d'especialització curricular o els plans de millora que implanten. També es permet la publicació de rànquings que classifiquen els centres segons els seus resultats acadèmics. Les revàlides suposen, a més, la inaplicació a la pràctica del projecte educatiu del centre, perquè estarà obligat a preparar l'alumnat a eixes proves externes al centre.

"S'elimina tot vestigi de gestió democràtica" dels centres, en buidar de capacitat de decisió els consells escolars, organismes de control i gestió de la comunitat educativa, per assignar-li eixa capacitat de decisió en exclusiva a la direcció.

Pel que fa al professorat, "perdrà drets i condicions laborals", perquè una part de la plantilla serà triada directament per la direcció del centre. "El professorat estarà sotmés als designis de la direcció, es potenciarà, per tant, l'amiguisme i el nepotisme i la docilitat del professorat, que es mirarà molt de qualsevol crítica en els claustres".

Vaga de l'ensenyament del passat 9 de maig
 

STEPV critica el reforçament de la religió en l'ensenyament que ara fins i tot serà avaluable i computarà a efectes de promoció, beques, ajudes, etc.

A més, el sindicat també denunca la regulació per primera vegada en una llei educativa de les polítiques lingüístiques en l'ensenyament i de com s'han de distribuir les llengües per matèries. "Aquesta és una greu injerència de l'estat en les competències autonòmiques i un greu atac a les llengües pròpies, que perdran drets adquirits".

Després de tres mesos, els veïns d’Alzira ja poden consumir l’aigua de l’aixeta. L’Ajuntament ha emés hui un bàndol en el qual informa que ja s'han alçat les restriccions per al consum d'aigua de xarxa. La restricció es va iniciar el passat 20 de febrer quan es van detectar residus de productes fitosanitaris.

EFE / Alzira

L'Ajuntament d'Alzira ha emés hui un bàndol en el qual informa que ja s'han alçat les restriccions per al consum d'aigua de xarxa, de manera que ja pot beure's i ser usada per a cuinar, tres mesos després que fóra declarada no apta per contenir restes d'un herbicida.

Segons s'hi informa, s'ha renovat l'aigua de la xarxa i s'han instal·lat filtres de carboni actiu en la zona del casc urbà, mentre que en les zones de Sant Bernat i Torretxó, s'està realitzant un seguiment de la qualitat de l'aigua i en la primera d'elles s'instal·larà una planta de filtres de carboni.

La restricció es va iniciar el passat 20 de febrer, quan es van detectar residus de productes fitosanitaris en la xarxa d'aigua, motiu pel qual es va desaconsellar l'ús menys per a dutxar-se o rentar-se les dents.

L'Ajuntament d'Alzira es va posar en contacte amb la localitat veïna de Carcaixent, que l'any passat va patir un problema similar, perquè cedira les fonts d'osmosi inversa que van comprar llavors per a donar servei a la població.

Dies després va començar la instal·lació d'aquestes fonts, en les quals els veïns han pogut obtenir aigua per a consum domèstic.

Segons el Consistori alzireny, l'herbicida detectat no es comercialitza des de 1983, per la qual cosa, es tracta d'abonaments residuals que possiblement, a causa de la falta de pluja, no s'han diluït i han passat als aqüífers del municipi.