• La Veu del PV al Facebook
  • La Veu del PV al Twitter
  • La Veu del PV al Google +
  • RSS
  • contacte
Dissabte, 25 de març de 2017

La Veu del País Valencià

suma't

Xesfera

Dilluns, 20 de març a les 21:56h | QUIMERES

MANEL MARTÍ ASCÓ

La memòria sota la pols: un tast dels tresors conservats a l’arxiu parroquial de Santa Maria d’Oliva / Manel Martí Ascó; edició a càrrec de Vicent Canet Llidó. Gandia: Edicions Tívoli, 2017 Vaig conéixer Manel gairebé per recomanació. Va venir un dia a veure’m, a l’Arxiu Municipal, ja que el meu director acadèmico-espiritual, Jesús Millan, l’havia aconsellat què compartira amb mi la troballa que havia fet d’un manuscrit de Josep Pastor a la seua ben estimada parròquia de Santa Maria d’Oliva, presidida, com és sabut, per un Plebà, i amb un riquíssim arxiu regentat aleshores per mossén José Castell Bomboí.La idea era clara: ell era erudit, filòleg i amant de les glòries i dels papers olivans; i jo navegue normalment en aigües contemporànies, sobretot les del segle XIX. La qüestió era traure bon partit d’aquell manuscrit, el dietari de Josep Pastor, que finalment va eixir publicat amb el títol de La memòria de Josep Pastor. Viure a l’Oliva del XIX, dins de la col·lecció \"Arxius i Famílies\".Manel era una joia: educat, pacient i alhora pregonament ple de passió i amor pel que feia. Ens vam entendre amb facilitat; ens vam coordinar i complementar sense problemes i tot just uns pocs dies abans del seu fatídic accident em lliurava el text que finalment vaig imbricar amb el meu.Fa poc, afortunadament, han eixit a la llum un gran nombre de papers que guardava inèdits. El llibre ha estat possible per una conjunció benaurada de voluntats i capacitats. Josep Sanchis en fa el pròleg i Vicent Canet  fa una pacient, exhaustiva i amorosa tasca  d’editor intel·lectual. Miquel Vicent, autor de la bella coberta, Javier Aura i Edicions Tívoli en fan la resta.No es pot negar que aquesta obra té totes les butlletes per esdevenir un plom considerable. El títol és el que és. Però en començar a llegir te n’adones, una vegada més, que Manel no era en absolut un xic benintencionat i maldestre o barrocament erudit. Sentia el que deia, tenia coses a dir i, a més, ho sabia expressar sense embulls, amb claredat, amb finor i agudesa.A través del llibre, doncs, tenim ocasió no solament de fer un viatge, plaent, pels llibres vetustos de l’Arxiu de Santa Maria sinó palpar també la sensibilitat i la destresa de Manel, que es capbussa i ens ajuda a navegar entre una paperassa aparentment anàrquica. Així, no solament  arribem a conéixer la diversitat de les séries documentals que conté un arxiu parroquial sinó també a fullejar, furgar i penetrar en les seues interioritats.Cal felicitar no solament Manel i els que han fet possible aquest llibre sinó també, intensament, els seus pares i el seu germà Nicolau, que l’estimen, amb deliri, en totes les situacions de la vida.

Anar al blog









Envia el teu blog
Envia el teu blog



Estadístiques
312 blogs donats d'alta
29777 articles totals