Francisco Escortell, seguint els consells de la policia, va acudir a la comissaria. Una vegada allí li digueren que no li podien prendre declaració però sí que enviara un correu electrònic amb l’enllaç a l’arxiu. En tot moment, va parlar en valencià als policies que es trobaven a la comissaria. Més tard, però, també per correu electrònic, li demanaren que tornara a la comissaria per tal de presentar la denúncia formalment amb un CD amb l’arxiu.
És durant la segona visita a la comissaria quan un policia de guàrdia li va exigir que li parlara “en espanyol” perquè, si no ho feia, no l’atendria. De fet, segons Escortell, l’agent va referir-se a l’escut que duia a la solapa, i en un to fatxenda, li preguntà si sabia “Qué era esto? ¡Esto es España!”. A més, quan el denunciant va sol·licitar un agent que l’atenguera en valencià, el policia nacional es negà i el redirigí a la Policia Local d’Elx per tal de presentar la denúncia. Però en el moment en què l’advocat demanà el llibre de reclamacions, el policia li va respondre que no n’hi havia, i a la petició de saber el número de placa, l’agent contestà dient una xifra concreta, segurament falsa, perquè no mostrà cap document que acreditara que fóra cert. Finalment, Escortell va presentar una queixa mitjançant un correu electrònic, al mateix que li havien contestat abans, i una denúncia en el web de la Policia Nacional pel tracte rebut.
El Tempir, a més de denunciar públicament aquest nou cas de discriminació lingüística, vol expressar la solidaritat i el suport a Francisco Escortell, i manifesta la repulsa més enèrgica d’aquest nova vulneració dels drets civils i lingüístics dels valencianoparlants. Cal recordar que la Llei Orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia estableix en l’article 7 literalment el següent: “Es considera falta molt greu tota actuació que supose discrimació per raó d’origen, racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
Per tant, El Tempir exigeix a les autoritats públiques estatals i valencianes que adopten les mesures necessàries perquè no tornen a produir-se, ja que cada vegada més són habituals, no sols a Elx, sinó també a la resta de ciutats i pobles valencians com s’ha pogut comprovar aquest estiu en altres casos coneguts com l’ocorregut a l’Arenal Sound. El Tempir recorda a la ciutadania que té tot el dret a adreçar-se en valencià a tots els funcionaris i agents de les forces de seguretat de l’Estat, i encoratja a denunciar qualsevol vulneració d’aquest dret reconegut en l’actual ordenament jurídic. Cal perdre la por.
Altres casos de discriminació i agressió produïts al sud per membres de les forces de Seguretat
Amb tot, el cas de Francisco Escortell no és un fet aïllat. Cal recordar que El Tempir ja va denunciar el passat 22 de juliol la discriminació patida per Paco Muñoz Giménez a Elx, quan respongué en valencià a la petició d’identificació per part d’un policia, el qual, en sentir-lo parlar, li digué “a mi no me hables en el valenciano de los cojones”. O el cas de l’alacantí Lluís Xavier Flores Abat que per, dir que el seu nom és “Lluís Xavier” a un policia local del Campello, va ser denunciat per “intentar fugir” i “altercats”, sumant les dues multes que li imposaren una quantia de 400 euros.
(Font: Artur Balaguer del diari electrònic Marina Plaza i El Tempir)
