Diari La Veu del País Valencià
La Fundació Daniel i Nina Carasso serà el gran mecenes del projecte valencià ‘Soundcool’
Sixto Ferrero / Carcaixent

La Fundació Daniel i Nina Carasso va nàixer arran d’un producte de consum habitual a les nostres llars, com és el iogurt. Aquesta crema làctia prengué un nom internacional i una expansió mundial quan Daniel Carasso batejà el producte amb el nom de Danone.

Segons expliquen en la web de la Fundació Daniel i Nina Carasso, aquesta es conformà el 2010 en memòria del matrimoni i és independent de l’empresa agroalimentària, encara que manté el seu tarannà familiar. Així, la fundació, associada a la Fondation de France amb seu a París, té una vocació amb doble vessant, sobre la qual s’estableixen aliances traduïdes en suports econòmics en l’àmbit alimentari i en l’àmbit artístic. D’aquesta manera, des de la fundació seleccionen projectes, a través d’experts i agents externs avaluadors, tot un procés molt sever de selecció dels projectes amb què es tendeixen aliances i ponts, a través de dues àrees d’actuació, com ara la de l’“Alimentació, per mantindre la vida” i “L’art, per enriquir l’esperit”. Dins d’aquest segon apartat, sota el pretext genèric d’“Art ciutadà”, la fundació entén que “l’art s’ha de transformar en motor de canvi ciutadà per a aconseguir cinc finalitats: l’art per a comprendre, l’art per apropar, l’art per a confrontar, l’art per a transmetre i l’art per experimentar. A partir d’aquestes premisses, i com hem apuntat amb un procés avaluador amb diferents intervencions externes i internes, la Fundació Daniel i Nina Carasso està convertint-se en un dels principals mecenes d’art, educació i alimentació a nivell internacional.

Des de l’any 2013 fins ara, des de la Fundació, s’havia donat suport econòmic a diferents projectes de l’Estat espanyol; alguns, però, afectaven el territori valencià. Però, mai no havien posat el seu ull en projectes nascuts íntegrament al País Valencià.

Assajant amb rapsodes, guitarra i Soundcool.

Per altra banda, el conegut projecte tecnològicoeducatiu ‘Soundcool’, ja va rebre un impuls europeu durant l’estiu de 2015 quan va rebre un Eramus+ K2 per a desenvolupar la vessant pedagogia del projecte que duen a terme els doctors Adolf Murillo, Elisabeth Carrascosa i Remigi Morant. D’aquesta manera, al llarg d’aquest curs 2015-2016, han traslladat el projecte a diferents centres educatius de la UE que prompte s’han interessat d’adoptar-lo per introduir a les aules.

En la seua vessant tecnològica, ‘Soundcool’ està dirigit per l’enginyer, compositor i professor de la Universitat Politècnica de València, Jorge Sastre, que, per aquesta vessant tècnica, va rebre un suport a través d’una AICO atorgada per la Generalitat per a treballar el desenvolupament tecnològic de l’eina. Al llarg d’aquesta primavera, Roger Dannenberg, conegut creador i desenvolupador d’altra eina educativa, l’Audacity, mostrà novament el seu interès pel projecte, que ja coneixia a través de qui havia estat alumne de la Carnegie Mellon University, Jorge Sastre. Fou aleshores quan demanà poder traslladar ‘Soundcool’ també a la universitat nord-americana, implicar-se més en el seu desenvolupament tecnològic i col·laborar en la creació de la primera òpera on participarà ‘Soundcool’ com a instrument. A les darreries del 2016, el Palau de les Arts acollirà l’estrena de La Mare dels Peixos, una òpera amb textos de la rondalla homònima d’Enric Valor i música de Jorge Sastre, Roger Dannenberg i Leopoldo Amigo, amb escenografia a través de projeccions, orquestra, quatre solistes i ‘Soundcool’ on participaran diferents alumnes de l’educació pública.

Presentació del Laboratori de música de l’IEs Arabista Ribera de Carcaixent.

Però, l’interès de Dannenberg per les possibilitats tecnològiques, educatives i interpretatives del ‘Soundcool’ han anant més enllà del que, fins i tot, els seus promotors havien imaginat quan, fa uns anys, anaren a presentar aquest petit projecte a la conselleria. Roger Dannenberg ha iniciat contactes amb l’Òpera de Pittsburgh, que, segons hem sabut, ha mostrat un absolut interès a representar l’òpera La Mare dels Peixos al seu auditori d’òpera. Es tractaria, doncs, de la primera òpera valenciana i en valencià que s’estrenaria als EUA. Estaríem, per tant, aconseguint la internacionalització de la cultura valenciana, de manera que es complirien amb escreix molts dels objectius que plantejava l’ambiciós Pla Estratègic Cultural, ‘Fes Cultura’.

Amb tot, recentment, ha estat la Fundació Daniel i Nina Carasso la que, a traves de la convocatòria de ‘Claves 2016 y Iniciativas innovadoras para una educación artística extendida 2016’, ha seleccionat aquest projecte nascut a l’educació pública valenciana, desenvolupat per una universitat pública i coordinat per docents que exerceixen en l’educació pública. S’han atorgat dos projectes de mecenatge privat a tot un equip que engloba la seua vessant d’innovació tecnològica, amb el compromís que l’eina informàtica desenvolupada siga sempre gratuïta i al servei i abast de la ciutadania; també la d’innovació artísticoeducativa, amb la finalitat d’estendre las noves pedagogies basades en els llenguatges artístics contemporanis a la societat. ‘Soundcool’ es llançà al món a través d’streaming des de la UPV i la Carnegie Mellon, gràcies a l’interès, novament, de Danneneberg en els concerts que organitza l’enginyer i compositor nord-americà amb la seua Global Net Orchestra.

Elisabeth Carrascosa, Roger Dannenberg i Jorge Sastre.

Malgrat que és un projecte cent per cent públic, d’innovació educativa i tecnològica, amb un recorregut pedagògic que implica l’aplicació de noves metodologies, no tingué cabuda en aquell riu que es pretenia omplir d’innovació educativa durant la Primavera Educativa. Tampoc tingué lloc en Educar-T amb les Arts. Un fet, o oblit, que a hores d’ara no hem estat capaços d’explicar. El projecte públic, valencià, d’innovació pedagògica i educativa està sent demandat per les principals corrents pedagògiques renovadores de l’Estat. Com també ho està sent per empreses privades interessades per l’eina tecnològica, mentre que des de l’Administració valenciana, no se li ha prestat cap atenció. No està ‘Soundcool’ aconseguint allò que la futura Llei de Mecenatge valenciana encara ni ensuma?. Està Soundcool i l’equip tecnològic i docent treballant per la internacionalització de la cultura, tecnologia i educació valenciana?

Adolf Murillo manipulant l’eina Soundcool.

Fet i fet, la fundació privada s’incorpora, ara, al projecte com a mecenes d’aquest. En la seua resolució de confirmació, ha seleccionat un dels centres de referència del projecte, l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, el primer centre educatiu públic que compta amb un laboratori de música pel convenciment del seu equip directiu i del seu professor Adolf Murillo, on es durà endavant el ‘Valencia Music Art Magnets’. Aquest projecte, intricat dins del ‘Soundcool’, ha estat destacat pel jurat de la Fundació perquè “té per objectiu interconnectar la societat, el món educatiu i l’art contemporani, des d’una posada en valor de la música, abordant la necessitat d’enfortir les relacions entre aquests diferents àmbits a través de la creació”.

La resolució conclou destacant que s’han “articulat dos centres educatius pilot com a centres ‘Music Art Magnets’: l’FSMCV i l’IES Arabista Ribera, referent en el camp de l’educació artística i en el qual desenvolupa la seu docència Adolf Murillo Ribes, que és el coordinador del projecte”. No obstant això, apunten que “la iniciativa tindrà tres anys de durada, començant per un centre de primària, el CEIP 9 d’Octubre, amb Elisabeth Carrascosa al capdavant, i altre de secundària (el susdit IES Arabista Ribera)”, però, segons els mecenes, aquest projecte “crearà una xarxa amb altres escoles que treballaran amb artistes residents i col·laborarà amb institucions educatives i culturals locals, com ara l’IVAM, Institut Valencià de Cultura,…”.

Teballant amb Soundcool a l’IES Arabista Ribera de Carcaixent.

Si atenem l’altra resolució de mecenatge, la que beneficiarà desenvolupar encara més l’eina informàtica, recull, segons el comité d’avaluadors, que la Universitat Politècnica de València “és una referència en l’àmbit científicotècnic” i a més compta amb una Facultat de Belles Arts de “referència estatal”. Continua destacant que “amb la col·laboració pedagògica de la Universitat de València, ‘Soundcool’ s’ha convertit en una aplicació emergent que està sent usada a diversos països europeus”. Igualment, aquest projecte “té una durada de tres anys i té per objectiu el desenvolupament de la seua part visual, la generació d’un software de suport per a convertir-la en una eina totalment gratuïta, promocionar-la en els col·legis i escoles de música per a la creació col·laborativa audiovisual de ple dret”, conclou la resolució.

De moment, aquest projecte de mecenatge privat, que aposta per projectes d’innovació educativa i tecnològica pública valenciana, es podrà materialitzar en espectacles on participaran els alumnes (artistes). Entrarà en funcionament l’eina de la UPV (‘Soundcool’) a través de la representació de l’òpera La Mare dels Peixos, de l’Electronic Jazz Ensemble, a la representació de l’obra per a ‘Soundcool Metròpolis o altres projectes de músiques electròniques i creatives com ‘Músicas con mucho cuento’ o ‘Universos flotantes’.

Potser que, quan la nostra administració vulga reaccionar, els projectes d’aquesta mena hauran hagut d’immigrar forçosament. No per l’esperit aventurer, com explicava aleshores el PP davant la marxa del talent jove valencià en l’època més dura d’aquesta crisi, sinó per la indiferència davant les coses que proliferen a les aules de les nostres comarques.

La qüestió és: Estarà la Conselleria d’Educació al costat d’aquest projecte que està posant València en el mapa internacional?.

Soundcool.

Comparteix

Icona de pantalla completa